PP-Vox: un problema per a cada solució

Guanyar les eleccions està sobrevalorat. Mirau, si no, les angúnies que travessen Feijóo i Prohens per constituir governs i/o mantenir-los i, sobretot, els calàpets que s’han d’empassar. Perdre les eleccions surt més a compte.

Fa mesos que els pobres dirigents no han tengut gaire motius d’alegria i que totes les festes els han sortit deslluïdes. Feijóo va cop-piu d’ençà que s’enfilà al balcó de Génova, des d’on una dolorosa ganyota va desmentir meridianament la victòria que pretenia proclamar. A Prohens li costa pair que la seva investidura fos eclipsada per la flamant presidència del Congrés dels Diputats i que, just 100 dies després, la crisi amb Vox hagi dinamitat qualsevol intent de celebrar els tres mesos en el poder. I això que ja s’havien enviat als mitjans els habituals articles d’'autobombo' per relatar les fites assolides durant tot aquest temps.

És aquest un gènere literari complicat: suposadament redactat en passat (“ens vàrem comprometre en la millora dels accessos a Palma”), s’acaba resolent en un enfilall de 'futurs' (“estudiarem el tema de la velocitat a la via de cintura”, “parlarem amb la DGT sobre el carril Bus-VAO”, “consensuarem les mesures amb els afectats”...). Igual passa amb la resta de les mesures anunciades per l’homeniqueu que habita al Consell de Mallorca: la Diada que no va ser, però que es va mig celebrar; l’oferta turística il·legal que, un moment o altre, serà perseguida; l’augment de les freqüències del transport públic... que serà sol·licitat al Govern; els doblers per activar el tram I de la via de cintura... que seran exigits a Madrid; el projecte per dissenyar nous carrils... que pròximament serà encarregat; la nova ITV a Campos... que estaria bé que es fes qualque dia... Més que un balanç de gestió, sembla un esborrany de programa electoral.

A Palma, el gènere literari elegit és directament la ciència-ficció: un museu franquícia a l’edifici de Gesa que encara no és ni de titularitat municipal; la incorporació de 300 nous policies locals, que el mateix CSIF ha qualificat d’absolutament inviable; un recinte firal en el (futur) districte digital de Nou Llevant; l’aparició d’un (futur) districte “de les Arts” al voltant del Conservatori... Mentrestant, l’Ajuntament renuncia a 13 M € de fons europeus per Bicipalma, l’eix de Cotlliure i la renovació de busos.

Tanmateix, s’ha de reconèixer que, encara que alguns serrells continuïn sense resoldre en l’àmbit municipal –tramitació del PGOU; pacificació del turisme d’excessos, més actiu que mai a l’Arenal de Palma...– ja s’ha posat fil a l’agulla en els temes que realment preocupen els ciutadans: declaració de “Palma, ciutat taurina”, petició al Govern perquè els menors puguin anar als toros; defensa del dret a caçar al municipi... Una ciutat infinitament més habitable, on vas a parar...

Lamentablement, al Govern, les coses no acaben d’arrancar. Les mesures estrella –la indiscriminada abolició de l’Impost de successions i l’apressada aprovació del Decret llei d’habitatge– han quedat pendents de posteriors i substantives concrecions i reparacions.

Però bé, no tot ha de ser resoldre problemes. Sembla que el Govern Prohens no vol ser tan 'previsible' i practica una política més creativa. Per poder resoldre problemes, primer s’han de crear, o no? I aquesta és la seva millor contribució en aquests moments: crear problemes que no existeixen. Especialment en l’àmbit lingüístic i educatiu.

Sembla, efectivament, que estam en aquesta fase, com demostra que el Govern hagi donat el vistiplau a la implantació del 'pin parental', una mesura que ningú demanava i que tendrà zero conseqüències –els pares no poden ni podran vetar activitats curriculars, i la memòria històrica, el feminisme, la llibertat sexual o la lluita contra el canvi climàtic ho són–, però que ha servit per intentar erosionar novament el prestigi dels docents amb explícites acusacions d’adoctrinament, implícitament acceptades pel Govern Prohens.

En 100 dies de Govern, l’Executiu sí que ha aconseguit un marcador eloqüent en aquestes qüestions: eliminació del requisit de català a la Sanitat –sense poder especificar l’efecte de la mesura–, predisposició a eliminar el coneixement de català a la funció pública –on va ser qualificat de “càstig”–, creació de l’Oficina de la Marginació del Català –el xiringuito cobejat per Vox–, la segregació lingüística escolar –¿A qué clase apuntas a tu hijo? ¿Con mallorquines o sin?...

En aquest context de provocació irresponsable que, tanmateix, no ha servit per pacificar la bèstia ferotge que tutela el Govern, cobren nou significat els 'mantres' de la presidenta: “Govern en solitari” –per ara no poden aprovar el pressupost– o “la paraula donada” –ai, reina, a qui la vares donar?