Els polítics i les fires
Si hi hagués una oposició feinera a les institucions (Govern, consells insulars i ajuntaments), a hores d’ara estaria fent comptes per saber què ens costa la muntanya de gent que viatja a les fires amb doblers públics. Només aquests dies passats, entre la ITB de Berlín i la fira d’art contemporani ARCO de Madrid, n’hem vist una tracalada que frega l’obscenitat. Els veim perquè una de les coses que més agrada als polítics, alts càrrecs i mitjans, assessors de tota mena, directors d’institucions diverses i tanta d’altra gent amiga de passejar-se pel món, sobretot si no s’ho ha de pagar, és fer-se fotos de grup i penjar-les a Instagram. Ens fan dubtar si tots els que hi surten fan feina a les fires o si són mera comparsa viatgera. Això dels grups per a les fotos, a més, és molt estantís, com de premsa antiga. També ho és, superestantís, fer ballar pagesos a una fira turística. Fins i tot la Unesco diu que el patrimoni immaterial no s’ha de treure de context, perquè perd el significat.
A hores d’ara, els nostres polítics ja haurien de saber que fer cantar la Sibil·la a un hotel o a una fira turística és llevar-li tot el valor. Haurien de deixar de fer bajanades, aquests polítics. I també de dir-ne tantes com n’han dit aquests dies respecte de si a les Balears hi ha massificació o si no n’hi ha o si n’hi ha només puntualment o si n’hi ha percepció, que tot això ho hem hagut de sentir en 24 hores del mateix Govern segons com respiraven els hotelers i altres poders fàctics. ElGovern ha de deixar de parlar de massificació d’acord amb percepcions –algunes de ben interessades. En el segle XXI i aquí hi ha dades a bastament per parlar-ne amb fonament. I, si no, de què serveixen tots aquests organismes que hi són per calcular-les, els responsables dels quals també veim per les fires?
