Pla General de Ports: la necessitat de radicalitat climàtica

Aquests dies tenim damunt de la taula del debat social i polític la proposta de nou Pla General de Ports de les Illes Balears. Des de fa uns mesos, entitats i col·lectius hem estat estudiant la proposta treta a exposició pública per part de Ports de les Illes Balears. De fet, una lectura en profunditat, necessària per a presentar-hi al·legacions, ens va aixecar ja totes les alarmes.

Els temps que vivim i els futurs possibles que afrontam fan que sigui radicalment necessari mirar les planificacions estratègiques sectorials partint de nous enfocaments. El canvi climàtic no és un criteri més a integrar en els paràmetres d'avaluació ambiental de les consultores. L'escassetat global de matèries primeres que ja es comença a percebre, no es pot ni valorar en termes d'indicadors ni sabem com ens afectarà. El que sí que sabem és que ens afectarà. Les inèrcies i conseqüències derivades ja dels trastorns en els sistemes climàtics, els desequilibris ecosistèmics i la pèrdua dramàtica de biodiversitat converteix els projectes que es planifiquen des de l'enginyeria pura i dura en una equació amb cada vegada més variables imprevisibles, significatives i difícilment modelables -per com la suma de totes afectarà cada un dels espais territorials, geogràfics, socials i econòmics. No es pot partir de creure que les condicions de l'entorn seran les "de sempre" i que podrem actuar amb la mateixa insensibilitat "de sempre", considerant el territori com un terreny a explotar i on dibuixar retxes de formigó, incrementar trànsits (en aquest cas, marítim), tot pensant que continuarem vivint els anys "feliços" en què l'oci i l'esbarjo eren el negoci d'aquesta illa.

Cal fer un enfocament radicalment oposat que posi per davant la voluntat de no interferir més negativament en l'entorn, el de regenerar-lo al màxim i de prevenir tant com sigui possible els efectes més devastadors dels desequilibris que no podem continuar agreujant. Però això, que sembla tan lògic i que una gran part de la societat ja percep com del més essencial sentit comú, no està encara incorporat ni integrat en la mentalitat dels que planifiquen infraestructures, ni dels polítics amb la responsabilitat d'enfocar, en les seves planificacions estratètiques d'infraestructures i gestió, quin futur dibuixam.

Per tot això, un Pla que, malgrat que no permet nous ports esportius ni ampliació de dics, planteja com a objectiu fonamental incrementar amarraments i embarcacions en una illa que ja disposa de dues vegades els amarraments que hi ha a tot Grècia; on els darrers estius la costa està massificada d'embarcacions que hi fondegen legalment i il·legalment; on els xàrters amb bandera de conveniència i les motos d'aigua omplen la mar; on la biodiversitat vulnerable i en perill de les zones amb aigües tranquil·les està sent totalment ignorada i amenaçada; on els grans iots van substituint el paisatge i la cultura de la mar; on cada cop més motors i de més potència envaeixen la costa i el litoral; on no se sap què fer amb els dragatges dels ports; on les dinàmiques litorals malmeses per grans dics han provocat pèrdua de platges, etc. No, la política d'incrementar amarraments i embarcacions per ordenar i donar sortida a una demanda que sempre exigirà més no és una bona política, ni per avui ni per demà.

Davant les noves variables cada cop més evidents i les incerteses que es plantegen, la solució no només ha de ser no créixer, ni tan sols contenir, sinó més aviat limitar i decréixer en intensitat d'ús dels ports i les nostres costes. S'ha d'enfocar prioritàriament a no construir més infraestructures -ni rampes, ni marines seques- en un litoral que, per fer front al canvi climàtic, només es planteja fer recréixer dics amb una immensa inversió de doblers públics. S'ha d'enfocar l'adaptació a les condicions incertes i, per fer-ho, la millor manera és posar-se en el pitjor dels escenaris de canvi climàtic: pèrdua de biodiversitat, escassesa de recursos, reconfiguració i, segurament, disminució del turisme global, etc.

Bastaria assumir la radicalitat climàtica i la preservació de la biodiversitat com a prioritat: que l'objectiu de la planificació que afectarà uns ecosistemes sensibles i amenaçats fos disminuir un 40% les emissions el 2030, que és el que es plantegen els objectius globals de lluita contra el canvi climàtic. Assolir aquesta fita solidàriament com a pròpia. I, per altra banda, partir de la consciència d'afectació a hàbitats, la preservació i regeneració dels quals ha d'estar per damunt de satisfer les demandes insaciables de l'oci recreatiu. A molts ens sembla absolutament indiscutible, però està clar que encara no som tots i, el més important, aquesta prioritat indiscutible no està encara integrada ni en les ments ni en els procediments de planificació, per molta avaluació ambiental que els avali. Ens queda molta feina per fer.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB