PISA 2022: alerta amb les solucions
Em ve al cap ara un dels molts acudits que solia contar el meu oncle Miquel de Manacor i que, en boca seva, resultaven particularment ocurrents. Aquest era la història d’un home que va a cal barber i que és atès pel fill de l’amo, encara aprenent. Aviat el mosso, per falta de perícia, li fa un tallet a la galta i el barber, alertat pel crit del client, surt de la rebotiga i, sentint la necessitat de fer cosa, llança una bufetada al fill, que hàbilment esquiva la manotada i és el client qui acaba rebent el mamballeta en tota la cara. La facècia es repeteix unes quantes vegades amb profusió de plantofades, clatellades, bescollades i cebaiols. Al final, el mosset acaba tallant una orella al client, que, molt lúcidament, li suplica: “Al·lot, posa un peu damunt l’orella, que si ton pare la veu, em matarà”.
La verba m’ha vengut al cap en llegir l’Informe PISA 2022 i, sobretot, en sentir les declaracions que se’n deriven i les solucions proposades, sovint més preocupants que les dades en si mateixes.
L’informe no és gaire encoratjador, però sí que era àmpliament previsible. En realitat no amaga cap sorpresa majúscula ni se’n poden derivar grans conclusions comparatives en el context d’una crisi educativa tan àmplia. Només cinc països –dels 81 analitzats– resisteixen la caiguda: Austràlia, el Japó, Corea, Singapur i Suïssa.
Òbviament, la pandèmia ha tengut efectes escolars. L’excepcionalitat del context educatiu 2020/21 –i els escassos mecanismes compensadors activats des de llavors– havia d’afectar els nivells educatius de les principals competències analitzades: matemàtiques i lectura. L’afectació és diferent per països i per regions, però, en qualsevol cas, el daltabaix és general: la mitjana de l’OCDE cau 15 punts en matemàtiques i 10 en lectura.
Una dada especialment colpidora és la diferència en funció del perfil dels estudiants. A l’OCDE, la diferència de resultats en matemàtiques entre alumnes nadius i nouvinguts és de 30 punts (33 a España), mentre que la diferència en funció del context socioeconòmic és de 93 punts (86 a España). Això implica un endarreriment dels alumnes pobres de fins a tres cursos escolars, respecte dels seus companys rics. I, segurament, aquesta dada sí que és àmpliament relacionable amb la pandèmia, quan el sistema educatiu va veure minimitzat el seu paper compensador de les desigualtats i els estudiants varen dependre gairebé exclusivament del seu context familiar.
El covid-19, però, no ho explica tot. De fet, el tram PISA 2018-2022 només mostra l’acceleració d’una clara tendència a la baixa ja observable en el cicle 2012-2022 tant a les Balears com a la resta de l’Estat, i sempre assimilable a la catàstrofe general: la mitjana en matemàtiques de l’OCDE davalla 15 punts en el tram 2018-2022 i 22 punts, en el període 2012-2022; els indicadors OCDE de lectura 2018-2022 mostren una davallada de 10 punts, però la davallada 2012-2022 és de 21 punts; Alemanya i Finlàndia perden més de 35 punts en matemàtiques (2012-2022); en lectura, els Països Baixos i Finlàndia reculen 52 i 34 punts respectivament; en matemàtiques, España obté els pitjors resultats de la història (tram 2000-2022)... La reculada educativa comença a semblar imparable.
Un altre indicador dramàtic (ja avançat pel PIRLS 2021) és la davallada de la competència lectora 2012-2022: OCDE, -21; Catalunya, -38; Finlàndia, -34; Espanya, -14; Balears, -4... Però, sobretot, el percentatge d’alumnes de 15 anys (molts al final de la seva etapa educativa) amb una competència lectora ínfima: Catalunya, 29%; OCDE, 27%; UE, 26%, IB, 23%... Ras i curt: a la pràctica, un 25% d’analfabetisme en països altament desenvolupats.
Mentrestant, se succeeixen les anàlisis més o menys interessades o, com a mínim, condicionades pel perfil de l’analista. Les interpretacions més pedagògiques parlen dels efectes de la pandèmia, la tecnologia, el mòbil, el benestar emocional... Els agents progressistes posen el focus en les retallades, la falta d’inversió, la precarietat dels docents (!?)... La dreta i l’extrema dreta assenyalen la immigració, la immersió, la imposició del català... i que, en qualsevol cas, la culpa és de Pedro Sánchez.
I arribam al punt realment inquietant: el de les solucions. Ara es demanaran i s’anunciaran plans i pactes educatius; més recursos, programes i suports; més auxiliars, coordinacions i serveis; més flexibilitat avaluativa i major facilitat per aprovar, promocionar i titular; més distraccions, sobreprotecció i ludificació; més estratègies de benestar emocional i tecnologia... i, en paral·lel, menys disciplina, esforç, contingut, exigència i comprovació real de l’aprenentatge. No record cap altra recepta des del primer informe PISA 2000. Temps més que suficient per intuir que cal canviar de fórmula.
