Pedro Sánchez i la sedició: qüestió de supervivència
BarcelonaFarà tres anys, un dirigent polític estatal que s’havia fet un fart de negociar amb Pedro Sánchez exposava en privat la que, a parer seu, era la clau de volta del sanchisme: “Sánchez no té conviccions fermes, només una agudíssima voluntat de supervivència. Això el fa capaç de pactar qualsevol cosa que el pugui ajudar a mantenir-se en el poder”. Aquest tret, que el mateix Sánchez va provar de romantitzar en el seu Manual de resistencia, explica la infinitat d’anades i vingudes del dirigent socialista en el seu discurs sobre l’independentisme, en què ha passat de prometre el 2019 penalitzar els referèndums i fer tornar Carles Puigdemont a anunciar ahir l’eliminació com a tal del delicte de sedició, que a partir d’ara passarà a estar regulat dins del de desordres públics, que serà modificat.
La decisió suposa per a Sánchez garantir-se l’estabilitat per part d’Esquerra –que finalment pot lluir un triomf de la taula de diàleg—, però també comporta anar definitivament a la guerra amb el PP i l’ala més dura del poder judicial, per a qui la derogació de la sedició és un cop difícil d’assimilar. I la culpa en bona part és del líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, que amb l’espantada d’última hora en la negociació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va demostrar a Sánchez que el PP continua segrestat pel factor Isabel Díaz Ayuso i el va convidar a prémer l’accelerador amb Esquerra.
La resposta dels tribunals
L’anunci de Sánchez obre una batalla a Madrid que serà llarga i cruenta. El PSOE intentarà que la tramitació sigui exprés –avui mateix ja registraran al Congrés la reforma al costat d’Unides Podem i es vol tenir-la enllestida a finals d’any– per minimitzar el desgast, però aquest cop –a diferència del que va passar amb els indults– la mesura requereix una tramitació parlamentària que prolongarà un debat en què la reacció de l’Estat profund s’albira furibunda, tan pel que fa a la dreta política com a la mediàtica i, més important, a la judicial.
Aquesta serà, de fet, una de les claus a partir d’ara. A l’espera de poder llegir la lletra petita de la proposta, el possible impacte que pugui tenir per als dirigents independentistes ja condemnats –que podrien veure reduïdes les inhabilitacions– i, sobretot, per als exiliats, dependrà en bona part de la interpretació que facin del nou Codi Penal els jutges, que ja han demostrat capacitat sobrada de fer-ne lectures més que restrictives si del que es tracta és de castigar els fets de l’octubre del 2017.
Oxigen per a Esquerra
Sigui com sigui, l’anunci de Sánchez suposa, d’entrada, un baló d’oxigen per a Esquerra, que després de molts mesos aconsegueix per fi poder exhibir un fruit concret de la taula de diàleg per fer front a la pressió de Junts i la CUP. Tanmateix, en les seves primeres reaccions a l’anunci del president espanyol els dos partits ja han demostrat que no els convenç la reforma perquè consideren que implica reconèixer que els fets del 2017 van ser delicte i que el nou Codi Penal podrà ser aplicat en el futur contra l’independentisme.
L’altra incògnita és l’abast que tindrà l’entesa entre els republicans i el PSOE. L’acord per la sedició porta implícit el pacte pels pressupostos de l’Estat, i sobre la taula estaran aviat també uns comptes de la Generalitat que Esquerra preferiria pactar amb Junts per Catalunya però que ja sap perfectament que davant la negativa dels de Carles Puigdemont només tindrà dues opcions: o prorrogar-los o pactar-los amb un PSC amb el qual, després de l’anunci d’aquest dijous, potser ja no és tan difícil arribar a acords també a Catalunya.
