27/08/2022

Patir pel Barça

3 min
Patir pel Barça

Una raresa meva és que no soc aficionat al futbol. Observo, però, que les competicions alegren l’ànim de familiars i amics, i per això les segueixo de lluny i m’alegren els èxits del Girona, de l’Espanyol o del Barça. Excepte, esclar, quan competeixen entre ells. Llavors resto emocionalment neutral. En tot cas, a tots els equips els desitjo una bona salut econòmica.

Ara bé, el Barça és una institució d’una dimensió representativa excepcional i demana una atenció especial. De llarg deu ser la institució catalana més coneguda al món. I per això pateixo quan el Barça pateix. Amics socis del Barça em pregunten si s’han d’angoixar, a més de patir, per les circumstàncies econòmiques del moment. Els dic que per ara amb patir en tenim prou. Això els agrada, però quan, com ara faré, els explico el perquè ja no els agrada tant. Llavors intento tranquil·litzar-los, com també ara faré.

El Barça està prenent una opció econòmica de risc que deriva de la convicció, al meu entendre correcta, que la salut econòmica, en forma d’ingressos abundosos i suficients, seguirà els èxits esportius i que, per tant, val la pena comprometre ingressos futurs a fi d’obtenir ara els recursos necessaris per establir una situació financera que permeti invertir en jugadors i equipaments –l’Espai Barça–. Així es propiciaria, però mai s’asseguraria –i d’aquí el risc–, l’èxit esportiu. Ara bé, el Barça no és una societat anònima com la majoria dels seus rivals. És una associació, un club: el Barça no té altres propietaris que els seus socis, quelcom altament valorat per aquests com a signe d’identitat. Però també significa que no es poden obtenir recursos emetent accions. Així i tot, s’han pogut dissenyar estratègies per obtenir-ne a partir de vendes i d’emprèstits a llarg termini, sostinguts uns i altres en l’empenyorament de línies d’activitat específiques amb capacitat de generar ingressos futurs. S’ha fet amb Goldman Sachs per l’Espai Barça, amb el fons d’inversió americà Sixth Street –s’han compromès el 25% dels drets televisius per 25 anys– i venent Barça Studios a les empreses Socios.com i Orpheus Media.

En conjunt, el risc que s’ha pres em sembla raonable. Certament, si al Barça les coses no li sortissin del tot bé no és impossible que es veiés abocat a adoptar el model d’un dels grans clubs del món: el Bayern Munic. El Barça constituiria una societat anònima a la qual aportaria els seus actius futbolístics i alhora vendria una part minoritària de les accions. Estimat soci: si aquest dia arriba no seria cap desastre. Hi ha prou marge per assegurar que el club mantingui el control i sempre que aquest sigui el cas penso que, de fet, es tractaria d’un model amb avantatges respecte a l’actual. Per què?

En primer lloc, perquè els objectius esportius que valoren els socis, guanyar títols, estan ben alineats amb els propis d’una empresa. Com ja he dit, la prosperitat econòmica de la institució és condició necessària per als èxits esportius.

En segon lloc, perquè les regles d’una societat anònima, com les de protecció del soci minoritari, ajuden a garantir la bona gestió. Amic soci del Barça, fes-te la pregunta: ¿els controvertits episodis gestors que han tingut lloc al Barça s’haurien produït si el Barça fos una societat anònima, per més que controlada pel club?

En tercer lloc, perquè compartir entre accionistes els riscos associats amb la incertesa sobre els ingressos futurs de la institució és una forma més habitual, clara i nítida de compartir-los que fer-ho entre socis i empreses a les quals s’ha adjudicat línies particulars d’ingressos que a curt termini poden estar ben delimitades però que a la llarga poden ser font de litigis.

I en quart lloc, perquè permet al soci conèixer amb exactitud com es troba de lluny de la línia crítica en què pot perdre el control de la societat.

En definitiva, el soci no hauria de témer la possibilitat d’evolucionar en la direcció del model Bayern. Ha funcionat per a ells –en el seu cas ho van fer per cancel·lar el deute de la construcció del seu estadi: és una idea–. No podem afirmar d’entrada que no funcionaria aquí. Sembla que els socis del Barça encara no estan preparats perquè algun dirigent els proposi prendre el camí del Bayern. Però com que jo no soc soci em puc permetre dir que aquest moment pot arribar i que, si arriba, prendre’l pot ser una opció millor que la d’activar la vintena palanca i arriscar-se, tot anant a les palpentes, a perdre el control per accident.

stats