A passar gana que s’han de comprar tancs

Pedro Sánchez s’ha compromès amb l’OTAN a destinar un 2% del PIB a defensa el 2029; a doblar, doncs, la despesa. Per justificar-ho ha dit exactament això: “Aquest ha de ser un acord de país que transcendeixi les qüestions ideològiques. Entenc que abans de la invasió [d'Ucraïna] es pogués tenir una opinió diferent, però el món va canviar al febrer”.

La frase és tremenda. ¿Com pots fer un acord que transcendeixi les qüestions ideològiques? La ideologia, precisament, no és una jaqueta, és la moral. Si la meva ideologia és contrària al treball infantil no puc fer un acord que transcendeixi les qüestions ideològiques per passar a enviar nens a una mina. La ideologia no és un caprici, una vel·leïtat. És la nostra convicció profunda de com ha de ser el món. La meva convicció és que val la pena gastar “poc” en armament, perquè justament ja es gasta molt en diplomàcia. I perquè si jo em rearmo el doble, el futurible enemic es rearmarà el triple i tornarem a estar exactament com estàvem. Si Espanya gasta més en tancs, Rússia també ho farà. I en la propera cimera de l’OTAN, el president dirà que gasta el tres per cent del PIB. I així fins al col·lapse.

Diu també el president Sánchez que l’opinió que puguem tenir de la qüestió és diferent després de la invasió d’Ucraïna. Però llavors ¿vol dir que l’opinió canvia segons els fets? ¿Estem a favor d’una renda mínima garantida sempre que no l’hàgim d’aplicar? ¿Estem a favor de no pegar als nens però si es porten malament ja en parlaríem? Armar-se vol dir preparar-se per a la guerra. I la meva única ideologia és que no vull que cap de les persones que estimo hagi de perdre la vida, mai, gratuïtament. Si resulta que una cosa és la ideologia i l’altra els fets, que renunciïn per sempre a qualsevol ideologia. Que facin d’administradors de la finca i que ens estalviïn els discursos.