El poder de les paraules
El significat de les paraules mai és casual o arbitrari. Les paraules connoten, suggereixen i possibiliten milers de significats. El seu potencial sempre està en relació amb el context històric i ideològic d’ús. Així és com, a poc a poc, el valor de la paraula s’aigualeix i projecta un món paral·lel que obre pas a la manca de credibilitat i la pèrdua de confiança. Per tant, cal xerrar clar; necessitam un llenguatge sense dobles o triples interpretacions. Aquells que ens dedicam a la vida pública no podem dirigir-nos al conjunt de la ciutadania amb eufemismes ni jugar a tergiversar el sentit de les paraules. El llenguatge és fonamental per entendre’ns, per conviure i per fer feina plegats amb l’horitzó d’un món millor.
De fet, les paraules tenen el sentit que els donam en un moment determinat. Durant la darrera setmana, el mot 'moderat' ha adquirit certa notorietat arran les eleccions andaluses i l’intent del PP així com d’alguns grups mediàtics de vinclar el seu candidat a una paraula que, d’acord amb el diccionari, i segons la seva primera accepció, es resumeix de la següent manera: “Que defuig tot excés”.
No obstant això, el mateix diccionari inclou altres tres accepcions que, si les miram de ben a prop i amb esperit crític, no deixen cap dubte de com la dreta i els argumentaris interns han desvirtuat i al mateix temps s’han apropiat del llenguatge. Però, per ser escrupolosos i no faltar a la veritat, anem a pams.
Segona accepció: “Que no ultrapassa allò que és considerat normal, convenient, suportable, etc.”. Podem parlar d’un PP moderat que no ultrapassa els límits definits pel diccionari? Jo diria que no. És normal un impost al sol? És convenient generar crispació? És suportable seguir defensant els poderosos i castigar el més vulnerables? Les respostes són més que evidents.
Tercera accepció: “Que, especialment en política o en religió, està allunyat dels partits o de les posicions extremes”. El festeig dels populars amb els partits de l’extrema dreta basta per contestar la pregunta.
Quarta accepció: “Membre d’un partit moderat”. Aquí hi ha el bessó. Podem considerar moderat qui va rescatar els bancs i no les persones? Quina moderació hi ha al darrere de tancar els centres de salut durant l’horabaixa? Acomiadar milers de treballadors públics era una política moderada? Oposar-se a les llei de l’avortament, del matrimoni igualitari, de la dependència... Votar en contra d’incrementar el salari mínim, aprovar la llei mordassa, mantenir la impunitat de la monarquia... Era això, la moderació?
Les paraules, si no van seguides de fets, no valen res. Així, quan la mateixa dreta i també algun del seus altaveus defineixen el projecte de MÉS per Mallorca com a radical, pot ser calgui contextualitzar i comparar el poder i el valor de les paraules. Sabent ja quin és el “nou significat de la moderació”, cal atendre’s a les noves accepcions de la radicalitat. Per tant, i amb aquest nou marc mental, des de MÉS serem radicals alhora de plantar cara a l'oligopoli que dia rere dia incrementa el preu del corrent. Serem extremistes en la defensa dels drets humans. No serem equidistants; ni molt manco moderats, per defensar el nostre territori. I que ningú no ho dubti, a l'hora de situar les persones al centre de les decisions serem els més acèrrims.
Però, com he dit, les paraules, si no van seguides de fets, no valen res. Per això, cal tenir present que sense la nostra presència a les diferents institucions, la gestió hauria estat molt diferent. Hem pilotat les polítiques centrades en les persones i en la defensa de Mallorca i el conjunt de les Illes Balears. Sense MÉS, ni el Govern, ni el Consell, ni una bona part dels ajuntaments de Mallorca no serien el que són. Continuarem estirant, pressionant i influint per gestionar des del sobiranisme, l’esquerra, des del feminisme i des de l’òptica mediambiental i social. Tenim per davant molts reptes, com ara l’increment desmesurat de població, la saturació turística, la precarietat laboral, la fragilitat territorial davant l’emergència climàtica i la fragilitat econòmica i de l’estat del benestar. El meu compromís personal i el de la meva formació és clar: tenim un full de ruta i no pensam desviar-nos-en. Assumim el repte.
