El Papa, Lamine Yamal i Xavier Bosch
La llista dels més venuts de Sant Jordi té cap sentit? És només una maniobra de promoció comercial? Criticar-la s’ha convertit en una tradició tan consolidada com el mateix fet de publicitar-la cada any. Això de destacar el que més sobresurt, la punta de la piràmide d’una realitat inabastable, passa en molts àmbits de la vida. No ens dediquem a explicar tothom que fa esport cada dia, ens fixem sobretot en els futbolistes d’elit, i dins d’aquest col·lectiu ja de per si reduït, encara parlem només d’uns pocs: ara mateix el més venut és Lamine Yamal, oi? Un no aficionat al futbol, quants més jugadors del Barça coneix?
Què passa amb la política? No posem el focus en els militants de base dels partits polítics, ni tan sols en els parlamentaris de segona o en els alts funcionaris de primera, sinó en els líders i governants principals. Algú que no segueixi l’actualitat política, a part de Trump –i la seva llista dels aranzels més venuts–, quins altres personatges del seu govern té presents? Més enllà del president Illa, de quants altres consellers sabeu el nom? La política també la reduïm als golejadors.
I amb la sanitat, què fem? Doncs sovint ens fixem en els grans avenços més que en la quotidianitat d’un CAP, en els grans metges i investigadors més que en el portalliteres, la feina del qual és crucial per salvar vides, o en la professionalitat de tantes infermeres. Amb l’educació passa tres quarts del mateix. Ens fem ressò dels resultats dels estudiants més brillants, tot i que sabem que les proves de selectivitat no reflecteixen exactament el que saben, o donem veu a una mestra excepcional i compromesa que ens doni optimisme, o a una pedagoga que tingui una visió global que ens ajudi.
Tampoc no estem pendents de la vida religiosa de milions de creients catòlics. De fet, no n'estem gens pendents. Perquè vivim en una societat secularitzada i perquè, en tot cas, entenem que l’espiritualitat, en els qui la senten o la practiquen, és una cosa íntima. Pràcticament només sabem què diu, què pensa i que fa el papa de Roma, que té el poder de representar i fer d'altaveu de tots els catòlics, encara que sapiguem que dins l’Església hi ha una gran varietat de sensibilitats, i que el Vaticà és un cau d’intrigues. Per això la mort d'un papa és un esdeveniment global. Per cert, un dia li van preguntar a Francesc quanta gent –quin nombre de gent– treballava al Vaticà, i la seva resposta múrria va ser: "La meitat". Sabem ben poc del que fan, o del que no fan, aquestes dues meitats. Ens donem per satisfets amb el glamur del pontífex.
En tots els àmbits de la vida, de tant en tant, busquem el contrapunt, la curiositat, fem una mirada sobre l’existència quotidiana, intentem reflectir el que no llueix, el que resta amagat. Però així i tot resulta impossible arribar a totes les vides singulars, a totes les situacions variades, a totes les realitats ocultes. La realitat és complexa i escàpola, d’aquí que mirem de concentrar-la i catalitzar-la en uns pocs referents, en unes essencials idees o imatges o persones. És una operació perfectament humana, igual com quan reduïm un viatge familiar a unes quantes fotografies o una vida sencera a un llibre de memòries de 150 pàgines o a un biopic d’una hora i mitja. Un dels llibres que surten a les llistes de més venuts d’aquest Sant Jordi és La memòria dels catalans, on 135 autors redueixen a 1.000 pàgines allò que som. Quina gosadia! I quina gran feina!
És veritat: tot el conjunt de llibres més venuts per Sant Jordi només representen un 5% del total de vendes de la diada, però són els que marquen els gols en un dia important de partit, una mena de final per votació popular. No és la sentència dels crítics o els lletraferits, no és el dia del premi Nobel –per cert, els Nobel tampoc representen el bo i millor–, no és el cànon. Però d’alguna manera la llista ens serveix, ens retrata a l'engròs, alhora que tots sabem que al costat d’aquests golejadors hi ha un preciós mosaic de milers d’escriptors que amb la suma de les seves obres aconsegueixen garbellar a la menuda el sentit de les nostres petites vides.
