Palma, ciutat fallida
El municipalisme –la política feta des de la ciutat i per a la ciutadania– és l’eina més poderosa per millorar la vida de la gent. Les decisions que es prenen des de l’Ajuntament tenen un impacte directe en la qualitat de vida quotidiana: si els carrers estan nets, si els barris disposen de zones verdes, centres cívics i serveis públics a prop de casa. A altres indrets ja han entès aquesta importància. A Barcelona, el Pla de barris impulsat pel socialista Jaume Collboni ha demostrat com la inversió en els barris i la col·laboració amb els veïnats enforteixen la cohesió social i milloren la convivència.
Malauradament, Palma va en la direcció contrària. El batle Jaime Martínez (PP) no aposta per les polítiques de proximitat i sembla decidit a desmantellar-ne els avanços, convertint la capital de Mallorca en una ciutat fallida. En ple segle XXI, les ciutats han de ser protagonistes a encarar els reptes globals. La crisi climàtica n’és un clar exemple: els nuclis urbans són responsables d’una gran part de les emissions contaminants, però també poden ser escenari de solucions innovadores, si hi ha voluntat política. Les ciutats tenen un paper clau en la mitigació dels efectes de l’emergència climàtica i en la creació de comunitats més resilients a través d’inversions verdes i bona planificació. La batlessa socialista de París, Anne Hidalgo, n’és una referència: les seves polítiques transformadores han rebut un ampli suport ciutadà, milloren la vida de tothom. Palma no pot quedar al marge. Necessitam un transport públic eficient, més espais per a vianants i bicicletes, energia neta i zones verdes capaces d’afrontar les onades de calor i les plogudes torrencials.
Palma té pendent un debat de fons sobre el seu model econòmic. Durant dècades el monocultiu turístic ha generat prosperitat, però també dependència i desequilibri. La pandèmia va evidenciar que fiar-ho tot a una carta ens fa vulnerables. Ens cal diversificar l’economia amb nous sectors com la tecnologia, la cultura, l’economia verda, el producte local i el comerç. Aquesta darrera temporada turística, rècord de visitants, ha tornat a evidenciar els límits del model actual: la saturació turística ha envaït espais veïnals i agreujat encara més la crisi de l’habitatge, alimentada per l’especulació i l’augment dels preus del lloguer. No hi ha futur sense un model que pensi en les persones abans que en els beneficis immediats.
Tot això exigeix lideratge polític i visió de futur, i és precisament el que manca a l’actual govern municipal. Per convertir Palma en referent d’innovació social, sostenibilitat i drets, calen governs locals amb capacitat transformadora i visió estratègica, no simples gestors d’aparences ni promotors d’operacions mediàtiques. Malauradament, la gestió del PP i Vox ha estat exactament això: molta foto i poca substància. Veim un Ajuntament paralitzat, més centrat en la propaganda que a resoldre problemes reals. Es projecten ocurrències i obres faraòniques de dubtosa utilitat pública mentre s’abandonen les necessitats bàsiques dels barris i, sobretot, de les persones.
Els socialistes de Palma defensam que és possible –i imprescindible– un canvi de rumb que ens tregui de l’estancament actual. No basta criticar: cal treballar amb determinació per oferir alternatives concretes i explicar-les amb claredat. El nostre model de ciutat és clar: una Palma habitable, inclusiva i orgullosa de si mateixa. Les nostres prioritats impliquen reforçar els serveis públics bàsics –especialment la mobilitat i la neteja–; impulsar un pla de xoc per a les barriades més vulnerables; recuperar una participació ciutadana real i efectiva; reorientar la política cultural i el model urbà perquè posin la ciutadania al centre; i garantir un habitatge digne per a totes les famílies palmesanes, posant fi a l’especulació i limitant els preus del lloguer.
Palma no es mereix ser una ciutat en fallida ni hostil amb els seus propis ciutadans. La bona notícia és que hi ha alternatives i esperança si actuam amb determinació. Els palmesans hem demostrat sobradament la nostra capacitat de resiliència, solidaritat i estima pel bé comú. Ara cal recuperar aquest esperit des de l’Ajuntament, amb un municipalisme real que posi les persones al centre de les decisions públiques i torni a situar l’interès general per damunt de qualsevol altra cosa. Palma pot –i ha de– tornar a ser una ciutat per a la seva gent: una ciutat on la llibertat, la igualtat i la qualitat de vida no siguin eslògans buits, sinó realitats compartides. La ciutat som tots nosaltres. Amb un projecte valent, social i integrador, Palma pot encarar els reptes del present i convertir-se, finalment, en el lloc habitable, digne i ple de prosperitat compartida que ens mereixem.