05/08/2022

Estirar cap enrere

3 min

Només anunciar-se el decret d’estalvi energètic ja van sortir les patronals d’hostaleria de les Balears a posicionar-s’hi en contra, com no podia ser d’una altra manera. Sempre és digne de celebrar-se la celeritat d’aquestes patronals, i la que mostren també les associacions i federacions i agrupacions d’hotelers, per manifestar el seu rebuig taxatiu a qualsevol forma de millora per petita que sigui, a qualsevol cosa que mínimament tingui a veure amb el bé comú. Sobretot, si pensen que la susdita millora o idea vinculada al bé comú els pugui costar ni un cèntim (no cal que ho sàpiguen, només que en tinguin la sospita ja s’hi revolten amb un entusiasme digne de millor causa).

Les mesures d’estalvi energètic, amb un grau per amunt o per avall, les han adoptat o les aniran adoptat tots els governs de la Unió Europea i, amb el temps, cal desitjar que ho facin tants de governs del món com sigui possible. No són mesures que cap governant prengui per gust ni per caprici, perquè són impopulars, i els governants fugen tant com poden de les mesures impopulars, perquè saben que els desgasten i els costen vots. Molta de gent (direm “molta de gent”, i no “la gent”, perquè no ens acusin de generalitzar en excés) funciona per mecanismes molt simples. En vam tenir un bon exemple amb la pandèmia: els governants que imposaven restriccions de moviments i impulsaven campanyes de vacunació ho pagaven en els seus índexs de popularitat i amb una dura, sovint demagògica, valoració de la seva gestió. Per contra, aquells (com la presidenta de la comunitat de Madrid, la inefable Isabel Díaz-Ayuso) que van animar la ciutadania a despreocupar-se de tot i a sortir a fer canyes pels bars van obtenir grans aplaudiments i fins i tot, en el cas que esmentam, una senyora majoria absoluta en unes eleccions forçades també amb males arts.

El grau tan alt de coincidència que tenen les susdites patronals amb polítics de la corda d’Ayuso també és una cosa digna de ser tinguda en compte. Succeeix, però, que aquestes patronals, i altres empresaris que van dins la mateixa línia, tal vegada identifiquen malament el seu problema. Ells es pensen que el seu problema és que governi “l’esquerra”, entenent per esquerra aquesta cosa petita, peluda i suau que representen el PSOE i Unides Podem (i, a les Balears, també MÉS), i que es caracteritza per una descompensació evident entre el fals extremisme que se li atribueix i l’extremisme absolutament real de la dreta.

Es pensen això, com dèiem: que el seu problema, el d’aquests empresaris, són els governs d’esquerres, amb la seva mania de regular les coses i de posar límits a la incidència de l’activitat humana damunt l’entorn (com ara 27 i 19 graus de calor i de fred, temperatures fàcilment assumibles per a tothom). Però el seu problema de debò és el canvi climàtic, aquest que ells es neguen a fer res per aturar i fins i tot neguen que existeixi, com també negaven la incidència del covid o l’eficàcia de les vacunes. Si l’encalentiment segueix la progressió que ha agafat, tal vegada no s’hauran de preocupar per si els clients es queixen de la temperatura, senzillament perquè no hi haurà clients que vulguin venir a coure’s dins el seu suc a unes illes que, de paradisíaques i càlides, hauran passat a saturades, brutes i ardents. Perdó, que la saturació tampoc existeix. Si la història fa petits avenços que són el resultat de la diferència entre els que empenyen cap endavant i els que estiren cap enrere, aleshores a Balears ho tenim complicat per avançar. N’hi ha massa que estiren cap enrere, i sempre pel mateix motiu.