Noves fronteres de preus
Arran de la inflació dels darrers mesos, observem un fenomen psicològic molt rellevant al voltant dels preus.
Com que portàvem molts anys amb inflació al voltant de zero, hem tingut molt de temps per interioritzar punts de referència dels preus. Un tallat, un euro i poc. Un iogurt de la meva marca, un euro i trenta cèntims... La barra de pa d’un quilo, dos euros, etc. Les persones anem fixant aquests imports i els anem integrant com a punts d’ancoratge per a les nostres compres. En pocs mesos aquests punts de referència han saltat pels aires. Els preus dels productes han anat experimentant increments graduals cada dos o tres mesos, fins al punt de desorientar-nos del tot. Molts anys amb els mateixos preus i massa poc temps per fixar els nous al cap. Com a resultat, les pautes de compra dels ciutadans estan desdibuixades i sense estructura.
Com reaccionem? Hem alentit els nostres processos de compra. Anem al supermercat o al punt de venda habitual i on abans cercàvem el nostre producte i marca sense pensar gaire i posant-lo al carro de la compra, ara necessitem comprovar i mirar de recordar quant ha pujat i ens posem a donar tombs i mirar altres marques o productes. Si pareu atenció i observeu la gent als lineals us adonareu de seguida del fenomen: la gent va d’un costat a l’altre, desorientats, comprovant i comparant. Veureu com el gest de posar el producte al carro és ara més lent i insegur. Comprem amb inseguretat i certa por.
Aquest mateix fenomen s’estén a la totalitat del punt de venda. I es produeix amb la suma del tiquet al passar per caixa i quan ens comuniquen el total o el veiem a la pantalla de la caixa registradora. Hi havia dos punts de referència. El de la compra setmanal (per exemple, cent cinquanta euros) i el de la compra esporàdica per a les mancances puntuals (per exemple, vint euros). Vas a buscar quatre coses que et falten i a la caixa sents: “Són cinquanta euros”. I el punt habitual de referència salta pels aires, igual que amb el iogurt, però amb la cadena de supermercats. Ara la decisió no és canviar de marca de llet o de xocolata. Ara la decisió és canviar de supermercat.
Les noves fronteres de preu no estan encara fixades a la memòria. I si els preus baixen, l’efecte dubte serà encara més fort. Les marques, productors i cadenes de distribució estan en guerra.
