El nou model de finançament no està pensat per a les Balears
La millor notícia per als ciutadans de les Illes Balears respecte del nou model de finançament autonòmic que proposa el govern espanyol és, sobretot, que s'ha fet un pas decidit cap a una revisió que arriba deu anys tard. I, a més, arriba perquè el president Pedro Sánchez s'hi havia compromès amb Catalunya a canvi del corresponent suport parlamentari. Per tant, és evident quan s'analitzen les primeres mesures anunciades, a falta de conèixer la lletra petita –la qual serà imprescindible–, que el nou escenari no s'ha fet pensant en les Balears.
Tot i que el delegat del govern a les Illes, com li toca fer, s'esforci a destacar que la comunitat rebrà 412 milions d'euros més, i cal celebrar-ho, aquesta quantitat no resol, ni de molt, l'enorme precarietat del finançament de les Illes. Sobretot perquè no s'incorpora el concepte de població suportada. En el cas de les Balears, aquesta figura hauria estat clau per poder rompre el terrible desequilibri entre la prestació de serveis a 18 milions de visitants que passen per l’Arxipèlag, un fet que ha estat ignorat de manera històrica per l'Estat. Ara més que mai caldrà demanar-se si val la pena continuar forçant els recursos naturals de les Illes per apujar les estadístiques turístiques.
En canvi, curiosament, el fet d’haver d'acollir estudiants que tenen altres comunitats, sí que tindrà premi. Serà per a Madrid i Catalunya. En canvi, el criteri d'insularitat perd una dècima en el nou còmput, i, per tant, no només no es té en compte aquesta realitat que perjudica clarament la competitivitat de les empreses i la realitat dels residents, sinó que n’abaixa el reconeixement del ja pobre 0,6% que hi havia establert fins ara.
Una vegada més ha quedat palès el poc pes que tenen les Balears en el conjunt de l'Estat, governi qui governi a Madrid. És per això que, tot i que al Govern de Marga Prohens li toqui alçar la veu i protestar, la resolució ha estat i serà sempre idèntica independentment del color polític que hi hagi a l'Estat. I en el cas concret, cal no perdre de vista que l'impuls polític d'aquest acord prové d'un compromís de Sánchez amb Catalunya, una comunitat també històricament perjudicada per la balança entre el que aporta i el que rep de l'Estat.
De fet, l’acord de finançament entre el govern espanyol i ERC, segellat el passat dijous per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i presentat per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, suposa un pas endavant per a Catalunya. Una reforma rellevant de l’actual i caducat model, que s’havia demostrat clarament perjudicial per a aquesta comunitat. No era gens fàcil reformar el sistema de manera substancial. S’ha fet i s’han començat a trencar alguns tabús, per exemple el de l’ordinalitat. Amb els números i la lletra a la mà, Catalunya no és ni de bon tros insolidària. En tot cas, el que ara es proposa, i està pendent de ser aprovat al Congrés, és un canvi rellevant. És un sistema més just per a Catalunya i és, alhora, beneficiós per al conjunt de governs autonòmics.
