No voler escoltar
Arriben les festes de Nadal amb la inflació i els preus en augment: això passa arreu d'Europa a causa del descontrol en els preus de l'electricitat (una espècie de broma macabra que costa d'entendre per molt que ens expliquin com funcionen els mercats d'energia: de veres que no hi ha res ni ningú que pugui regular-los?), però que es fa notar de manera especialment dura en economies fràgils com la de Balears. Aquí, l'IPC puja fins al 5,7%, mentre que la tendència per als salaris i la capacitat adquisitiva dels ciutadans és exactament la inversa.
Una economia és fràgil quan es basa en una desigualtat excessiva entre els pocs que guanyen molt i els molts que guanyen poc, molt poc o gens. És fràgil quan es basa, també, en feines poc o gens especialitzades que fomenten entre la població l'abandonament dels estudis abans d'hora (amb la conseqüència d'una gran quantitat de ciutadans illetrats, persones que han passat per l'escola però que continuen sent pràcticament analfabets pel que fa a la seva capacitat de comprensió i ordenament de missatges mínimament complexos). És fràgil també, una economia, quan es basa molt en l'especulació i poc en la producció, i quan es basa, finalment —sap greu i tot tornar-ho a repetir, però què hi farem—, en l'hegemonia d'una activitat voluble com el turisme, que depèn de tots els factors externs imaginables.
Hem volgut suposar que sortíem de la pandèmia i tornàvem a la ‘normalitat’ unes quantes vegades en els darrers quasi dos anys, i cada vegada la pandèmia acaba desmentint aquests excessos de bona voluntat, amb l'aparició de noves variants i amb repunts de la corba de contagis. Les informacions sobre la variant òmicron no són encara del tot clares perquè els epidemiòlegs encara l'estan estudiant: d'una banda hi ha la bona notícia que sembla que és més suau que la delta, però per l'altra hi ha la dolenta que és més contagiosa, i que és possible que calgui pensar a recuperar algunes restriccions (no s'especifica de moment quines) després de la previsible pujada de contagis que comportaran les festes (aquí, amb el preludi estúpid del pont de la Constitució, o de la Puríssima, o com es digui). Pel que fa a Mallorca, tornen a perillar els foguerons de Sant Antoni i la revetlla de Sant Sebastià, etc.
Tantes me'n diguen: a pesar de la caparrudesa de la realitat, hi ha qui vol ser encara més caparrut i atribuir tots els mals a una fabulosa conxorxa interplanetària dels governs (especialment els governs d'esquerres) amb les farmacèutiques, els mitjans de comunicació, els xinesos, la CIA o el Mossad. També, amb tots els metges, les infermeres i personal sanitari del sistema de salut pública, que pel que es veu s'han passat en massa al costat fosc de la Força. Per la banda econòmica i política, la resistència a imaginar tan sols que les Balears puguin menjar algun dia de qualque altre menú que no sigui el plat únic del turisme (aperitiu, primer, segon i postres) continua sent també inamovible. Tornam al mateix de sempre: els progressos que fa la humanitat, o que fan les societats, es produeixen gràcies a l'impuls dels progressistes i a pesar de la pressió cap enrere que exerceixen els reaccionaris, que en totes les èpoques és molta i molt forta. Per això els avenços són lents, perquè és difícil avançar quan s'arrossega molt de llast. Encara més (això passa sempre, i el nostre temps no és cap excepció) quan aquest llast no té cap consciència de ser-ho. Ningú és més cec que el que no hi vol veure, i no hi ha pitjor interlocutor que el que no vol escoltar.
Sebastià Alzamora és escriptor
