No és només una errada, és masclisme
El vicepresident del Govern, Antoni Costa, va reconèixer que es va equivocar quan va nomenar Joan Antoni Serra Ferrer gerent d’Ibitec, malgrat que estava denunciat per una agressió sexual. Però també va assegurar al Parlament –amb una contundència bastant masculina– que no accepta lliçons (en aquest cas del PSIB) de com combatre la violència contra les dones. És una llàstima, perquè encara no he conegut una sola persona que no hagi de menester alguna lliçó a la vida –de fet, jo en necessit tantes que no sé si viuré temps a bastament per rebre-les totes.
Com a element estructural, el masclisme té múltiples maneres de fer-se present i una d’elles és la ignorància. Quan no posam en qüestió determinats comportaments i no som capaços d’emmarcar-los dins del masclisme, nosaltres també ens comportam de manera masclista. No hi ha ningú que se’n salvi: això ens pot passar a tots. Per això és tan important estar disposats a rebre lliçons de qui sigui, fins i tot de persones i entitats que també s’han equivocat abans. L’error és una manera com qualsevol altra d’aprendre.
Tots tenim amistats masclistes. La pregunta que ens hem de fer és què aportam nosaltres al respecte. Li llevam importància? Actuaríem igual si tinguéssim un amic nazi, per exemple? També seria un fet anecdòtic? Creim en la igualtat o aquesta idea només la feim servir per penjar banderes dels nostres balcons o colocar-nos pins de colorins? Perquè tal vegada és davant dels amics que estimam que hem de demostrar que condemnam de debò determinats comportaments. En cas contrari, disculpar-se és un acte que no passa d’un nivell estètic, lluny de l’ètica.
