No te l’has tirada

Els amors a primer cop d’ull, en tractar-se d’estrelles del cinema, solen durar més que no els que neixen en carn viva. Servidor encara continuo tant o més enamorat d’algunes dones fetes d’ombres que no d’algunes de carn i os que em xaparen el cor. No crec que això tengui gaire interès per al lector. En el meu descàrrec diré que aquestes retxes inicials pretenen dur-nos a una qüestió d’aplicació més quotidiana i amb una mica més de renda, la semàntica en la relació entre homes i dones.

Ja haureu observat que el llenguatge masculí en referir-se a les dones, sobretot a les unions carnals que hi han mantingut, solen ser d’una grolleria gruixuda, si no directament obscena. Una mica de sensibilitat aplicada a aquesta qüestió ens pot fet caure la cara de vergonya (als homes). Pel que em diuen, el llenguatge de les dones s’ha alliberat d’aquella expressió tan encotillada que la distingia, però sense arribar a la putrefacció del lèxic masculí. Veurem com acabarà tot plegat, però és difícil imaginar en boca femenina segons quines paraules que, dites per un home, ja semblen d’allò més normal. Per exemple, pocs homes i no gaire més dones se senten ofesos quan un d’ells, referint-se a una dona, diu que se l’ha tirada. És així (o pitjor) com la gran majoria d’homes al·ludeixen a l’acte en qüestió de la forma més delicada de què són capaços.

Direu: i què? I res, llevat que un poble parla pels seus integrants, i que els seus integrants empren uns mots que s’han format en el seu cervell. I que el llenguatge dels joves no està millorant gaire el dels ancians. Però us puc ben assegurar que els més embrutits han acabat tirant-se els seus amors a primer cop d’ull carnal, però cap no ha emprat aquesta expressió per somiar un acte d’amor amb Greta Garbo. Ni s’hi hauria atrevit i no s’hauria entès.

Guillem Frontera és escriptor