De veres creis que un PP que té com a únic objectiu arribar al poder, integrant la ultradreta en el Govern de les Illes Balears farà una proposta realment 'en positiu', en defensa honesta dels interessos de les Illes Balears? Com podem creure un PP que diu que fa una cosa en positiu, si una qüestió d’importància tan cabdal com és el Règim Fiscal hauria d’arribar des d’un gran acord, però ells ni tan sols s’han volgut asseure en el Pacte de Reactivació?
Ens podem enganar a nosaltres mateixos i practicar el postureig si voleu, però sabem que no, que tota proposta que pugui fer el PP, especialment al Congrés i el Senat, cercarà sempre dues coses: erosionar el Govern de coalició progressista de les Illes Balears i obtenir l’efímer titular de premsa que els permeti desacreditar, a partir d’un fet puntualíssim o anecdòtic, tota la gestió de la presidenta Armengol i de les conselleres i consellers del PSIB-PSOE, d’Unides Podem i de MÉS per Mallorca.
La meta del PP només és una: el poder. I en la seva llarga història ens han demostrat que estan disposats a tot per arribar-hi. Recorden el cas Formentera? O per què servia tota la trama de corrupció de l’època Matas? Idò no fa falta afegir-hi res més.
Ens podem deixar enganar. Algú, fins i tot, pot pensar que pot treure algun rèdit polític, sumant-se a l’estratègia d’erosió del PP –com la ultradreta, que s’hi va sumar amb entusiasme–, però em guard de qüestionar estratègies que em poden semblar equivocades perquè crec que la majoria social progressista que dona suport al Govern mereix veure tant l’Executiu autonòmic com els partits que el conformen ferms en la defensa d’un projecte i units tot i les diferències puntuals.
El fet que sigui el PP, en particular 'aquest' PP, que és hereu d''aquell' PP, explica que pugui presentar una proposició de llei sobre el Règim Fiscal balear sense complexos (“sin complejos”, recorden?) i defensar-la sense pudor dient que han copiat un acord inicial entre el Govern de les Illes Balears i el govern d’Espanya –tot i que no poden evitar fer-hi canvis– i, a més, defensar-la dient que la seva proposta del 2015 era millor, o almanco fer-hi referència, cosa que a mi em sembla reconèixer implícitament que no es creuen la proposta que estan defensant.
El problema és de principis. Un tema cabdal per a la nostra terra no pot sorgir de la iniciativa d’un sol grup parlamentari a les Corts Generals. Òbviament, no perquè legalment no pugui, sinó perquè el règim fiscal ve a significar el nostre estatus especial en el conjunt de l’Estat. És un tema que, per arribar a bon port, necessita haver-se negociat, acordat i revisat a fons per part del Govern que representa les Illes Balears i el govern de l’Estat, que ha d’aplicar l’excepcionalitat fiscal al nostre territori.
Aquest respecte per les institucions d’autogovern, el respecte cap al paper que li toca fer a cadascú dins el sistema democràtic, és la lleialtat institucional que li ha faltat al PP. No ens sorprèn la seva manca de respecte, o la dels seus aliats de la ultradreta –que, recordem, sempre parlen del “nefasto estado de las autonomías”– cap a l’autogovern de les Illes Balears. Tornam al principi: l’objectiu no és ajudar el Govern en la negociació amb l’Estat, sinó torpedinar-la. Cadascú ho va justificar a la seva manera. El més clar va ser el senador de la ultradreta, que espera que puguin venir més policies, més guàrdies civils i més funcionaris de l’Administració General de l’Estat a Balears.
Aquesta setmana en el Senat, el PP ha mostrat, novament, que es nega a parlar del més important que ha succeït aquests darrers mesos en matèria de reconeixement del cost de viure a unes illes, i que no és altra cosa que l’acord sobre el factor d’insularitat i la incorporació d’aquesta dotació econòmica als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022, que s’inclou per primera vegada en la història de la nostra Comunitat Autònoma. Per primera vegada. I també desmunta el relat del PP, que donava per fet –o tal volta desitjaven–, que el REB del 2019 seria com el de Matas, o que el president Pedro Sánchez faria el mateix que va fer Mariano Rajoy no enviant-nos ni un euro per compensar la insularitat.
El PP, en evidència, intenta que no parlem d’això. El mateix PP que no va aprovar cap nou REB –i molt menys el va dotar econòmicament com s’ha fet ara– pretén donar-nos lliçons. Però no n’acceptam ni una. La seva proposta és un atac al nostre autogovern cercant el titular fàcil, i l’únic objectiu que tenen és aconseguir una majoria de dretes i ultradretes el 2023 per expulsar el PSIB-PSOE, Unides Podem i MÉS per Mallorca del Govern. No ens enganem.
