Neus Truyol, per exemple
Qualsevol observador imparcial s’adonarà, tret que vagi molt distret, que la petició que ha formulat la Fiscalia contra Neus Truyol (quatre anys de presó per un suposat delicte mediambiental, presumptament comès quan va ser presidenta d’Emaya) no s’aguanta. No s’aguanta examinant l’historial de Truyol i del seu equip quan van fer feina a Emaya (a la que va ser la gerent en aquella etapa, Imma Mayol, i altres tres empleats de la mateixa empresa pública, també se’ls demanen anys de presó) perquè, a diferència d’altres equips anteriors, van fer precisament això, feina. Tota la documentació de la legislatura 2015-2019 dona fe dels projectes iniciats i/o tancats en aquella etapa, i concretament del fet que va ser durant el mandat de Truyol que es va intentar aturar els vessaments tòxics a la platja de Can Pere Antoni pels quals, precisament, ara és perseguida judicialment. Truyol, recordem-ho, és actualment la tinent de batle de Model de Ciutat, Sostenibilitat i Habitatge Digne, i ha estat escollida candidata de MÉS a la batlia de Palma per a les eleccions de l’any que ve.
La denúncia que s’ha posat contra ella l’acusa d’haver causat, per deixadesa, una destrossa en una gran extensió de posidònia. És d’aquestes ironies rancoroses que agraden molt a la dretota que patim a Balears, i que comença a treure fum pels quatre costats només que els esmentin la posidònia. La denúncia interposada contra Truyol ve, curiosament, d’unes associacions de navegants molt escorades cap a la dreta, i coincideix en el temps amb l’aprovació de l’anomenat Decret de Posidònia, que té la virtut d’encendre la cresta dels intrèpids capitans que abunden als nostres clubs nàutics i altres ambients igualment avançats.
No conec Neus Truyol, però alguna cosa ha de fer ben feta per aconseguir que la detestin amb la mateixa intensitat des de Vox i el PP (i des dels seus mitjans de comunicació i les seves entitats civils afins) que des de la falsa esquerra dels recentment destituïts Sonia Vivas i Rodrigo Romero (aquest darrer es referia a Truyol amb paraules alades: “La tenc a la mira, eh? La tenc ben agafada, i com un pitbull, no l’amollaré”. Enhorabona, pitbull). No hi res que agradi més a la dreta nacionalista que invertir els papers i presentar-se ells com a víctimes, i als seus adversaris com a corruptes i autoritaris. Tenim una dreta que és víctima, la pobra, de gent perillosa com els ecologistes, els homosexuals, els professors de català i, fins i tot, la posidònia, que se’ls fica dins el Meyba i els pica els dallonots. A la dreta nacionalista li encanta també guanyar fent trampes, i en els darrers anys n’exploten sobretot una, que hem convingut a anomenar judicialització de la política (o politització de la justícia, que és el revers de la mateixa moneda sinistra).
És trist haver de veure que s’asseuen al banc dels acusats servidors públics que han fet una feina decent a partir d’acusacions falses recollides per una justícia que, si no és de part, almenys fa que pensem que ho és. Aquesta Fiscalia que acusa Truyol i el seu equip és essencialment la mateixa que hem vist treballar intensament per exonerar de tota culpa una infanta de la casa reial, o retirar acusacions de l’informe contra el ciutadà Cursach tot just una setmana abans del començament d’un judici que és una festa. I Neus Truyol és, ara mateix, un exemple d’allò que la ciutadania no hem de consentir que se’ns faci, i és que alguns encarreguin als administradors de justícia que els facin la feina que ells no saben fer al Parlament i a les institucions.
Sebastià Alzamora és escriptor
