13/03/2023

Què fan les nenes maques?

2 min

Jo m'enrecordo dels paiais que fèiem tots quan va començar tot això del reciclatge, que no fa pas tant. “No, no, a mi no m’hi caben, quatre cubells a la cuina”, dèiem. “I ara què? Quantes vegades haurem de baixar les escombraries?” Però ens hi vam acostumar. I ens vam acostumar a l’anunci d’“Envàs, on vas?”, i a pagar per la bossa d’anar a comprar.

Ara, doncs, ens haurem d’exclamar, també, com llavors, per tenir al lavabo un aparell que recicli les aigües grises. Ens dutxem cada dia i l’aigua de la dutxa es perd. Ha de servir per estirar la cadena. És de bojos pensar que l’aigua potable que ens arriba a les aixetes serveix per anar-se’n, vàter avall, quan fem pipí. “No m’hi cap un aparell que és gros com un armari per a les aigües grises”, direm. Però ens haurem d’acostumar a això, i a col·locar dipòsits a les teulades i terrats. Les companyies que ens subministren l’aigua, de la mateixa manera que els bars i restaurants, un dia, van haver de fer obres per adaptar els lavabos i els menjadors a les cadires de rodes, hauran de gastar en això. És molt lògic que ens restringeixin l’aigua per habitatge. En algunes cases, fins que l’aigua de la dutxa no agafa temperatura es perden litres i litres. Però seria molt més lògic que ens restringissin, sobretot, l’aigua que perdem. Ens han dit –i ho entenc– que no podem regar. Però és que em sembla molt més útil, sostenible, civilitzat, ecològic regar que no pas estirar la cadena d’un vàter que a sobre conté líquid d’aquell blau, que fa una olor tan “neta”, per desinfectar. No dic que no desinfectem. Dic que potser el que hem de fer és que tota l’aigua de la meva dutxa d’avui, amb sabó inclòs, vagi al vàter i, a canvi, jo pugui donar aigua als meus testos de flors i al meu hortet, que vull seguir cantant, per una mica de temps, encara, allò de les nenes maques al dematí, que s’alcen i reguen el seu jardí. 

stats