30/09/2022

Ser negre és més perillós

2 min

Dues paraules per al lector sense cap connexió amb el futbol: Vinicius és un jugador del Reial Madrid i Raillo juga amb el Mallorca. Aquesta dies passats hi ha hagut una espècie de trifulga perquè Vinicius ha denunciat –i no és la primera vegada– un comportament racista –ell és negre– per part d’altres jugadors i de públic. No sé mai si hauríem de parlar o no d’aquesta gent que pretén insultar o humiliar-ne d’altra pel color de la seva pell. Tot plegat només mereixen el nostre menyspreu, una casta de menyspreu que de vegades es pot confondre amb la indiferència. 

És el cas que Vinicius s’ha queixat de comportaments racistes i, és clar, això, en un país tan profundament racista com el nostre, havia de tenir conseqüències. Servidor va seguir una mica el cas en un d’aquests programes nocturns futbolers, en els quals participa el millor de cada casa. Primer es posen sumàriament d’acord sobre l’actitud intolerable dels racistes de la tribuna o de la gespa, i a continuació comenten la resposta del cordovès Raillo a tot aquest afer. I Raillo diu que Vinicius, també en el camp, té un comportament de vegades abrupte i que, per tant, s’ha d’atendre a les conseqüències. Els tertulians nocturns contemplen el cas des d’aquest punt de vista, s’ho pensen, s’ho miren... i finalment conclouen que, atès el caràcter de Vinicius... I la qüestió essencial desapareix, es dilueix, es fon en una vaga acceptació del comportament dels racistes. Si Vinicius tengués bon caràcter, no se’l podria vexar per mor del seu color, segons Raillo i els comentaristes. 

La deliberada confusió sobre aquest assumpte ve de molt enrere i no du camí de corregir-se. El negre pot ser víctima d’un comportament vexatori sempre, cada dia, basta que surti a prendre l’aire o que es trobi amb un gat pel carrer. Però si, a més, presenta algun defecte o mancança que en un blanc no tendria cap significat especial, pot remoure vells prejudicis, sentiments bastards que els blancs arrossegam des que la comare ens va posar en aquest món de misèries. Si Vinicius no tengués aquest caràcter tan aspre, ens sentiríem obligats a tenir amb ell un comportament impecablement cívic. El seu caràcter, però, el despulla dels drets humans dels quals ens agrada –tant!– parlar.   

Guillem Frontera és escriptor

stats