El negoci de na Peix Frit
Durant els darrers anys, des de l’oposició, el Partit Popular es va esgargamellar reivindicant que la Llei Menorca Reserva de Biosfera vingués acompanyada d’un bon finançament. Al llarg de tot el procés de tramitació de la llei, aquest va ser el seu principal camp de batalla. Gairebé l’únic.
Els populars no van dedicar gaire atenció als temes essencials de la llei: preservar la biodiversitat, afrontar el repte de la massificació turística, millorar la gestió integral de l’aigua, limitar la pressió nàutica al litoral, etc., si no era per intentar rebaixar l’ambició dels objectius plantejats i la intensitat de les mesures per aconseguir-los. Tot açò era literatura ecologista. El que ens havia de preocupar de debò era el finançament del Govern de les Illes Balears, que, per descomptat, havia de ser incondicionat. Aquesta reivindicació, que algun despistat va poder confondre amb un rampell sobiranista, en realitat tenia una motivació més prosaica: que venguin doblers amb l’etiqueta sostenible, i després ja veurem què en feim. Coses moderades, raonables, allunyades d’extravagàncies ecologistes.
L’obsessió del PP pel capítol de finançament de la llei recorda aquell eslògan mordaç que diu que a alguns els interessa més ser reserva de la bitlletera que reserva de la biosfera. Una actitud, la del PP, que s’assembla molt a la que aquestes setmanes han exhibit els països petroliers a la COP28 de Dubai: l’important és la butxaca, no ens deixem endur per un excés de romanticisme verd, ni pels discursos apocalíptics de quatre –o quatre mil milions– éssers humans acollonits pel canvi climàtic. Que hi hagi doblers, que tot es pot pagar. També el silenci.
El PP de l’oposició trobava inadmissible que el finançament de la Menorca Reserva de Biosfera, que la llei estableix en un mínim de cinc milions d’euros, no fos pagat exclusivament pel Govern, sense l’aportació complementària del vint-i-cinc per cent –un milió d’euros– per part del Consell Insular de Menorca. Al final, dia 1 de febrer la llei es va aprovar amb aquest sistema de cofinançament tan abominable per als populars, i des d’aquell mateix dia, mirant de coa d’ull les eleccions que s’atracaven, es van comprometre solemnement a redreçar aquest despropòsit quan governassin.
Ara ja governen, però on vaig dir blanc ara dic negre. El vicepresident del Govern, Antoni Costa, no es va despentinar quan va anunciar que el Govern només aportarà els quatre milions d’euros que preveu la llei. Ara ja no és tan horrible. I aquesta només va ser la primera andanada de la flamant operació Reserva del Trilerisme, perquè resulta que aquests quatre milions que ja no són cinc els trauran de la recaptació de l’Impost del Turisme Sostenible. Igual que els vint milions per al finançament de la capitalitat de Palma. I el mateix que els quatre milions per finançar la capitalitat d’Eivissa. En total, vint-i-vuit milions d’euros que, abracadabra!, es descomptaran dels cent trenta-sis milions que ha previst ingressar el Govern amb l’ITS l’any 2024.
El vicepresident Costa es va desplaçar a Menorca dia 29 de novembre per presentar els pressuposts de la CAIB per a l’any que ve als agents econòmics i socials de l’illa, i va explicar aquesta operació, amb posat professoral, com una brillant innovació de comptabilitat creativa. Cap problema, perquè el seu delegat a Menorca, bon al·lot, aplaudeix la martingala com si, en lloc d’haver-li pispat quatre milions, més aviat li haguessin tret un pes de damunt. I els delegats a Eivissa i Palma, més del mateix.
Però ho expliquin com ho expliquin, són faves comptades. El que havien de ser tres mecanismes especials de finançament addicional per a tres particularitats –les capitalitats de Palma i Eivissa i la Reserva de Biosfera de Menorca– al final no és més que una triple estafa que no suma ni un sol euro. Simplement els agafen d’una banda per posar-los a una altra.
Pel que fa a Menorca, l’any 2024 hauria pogut rebre entre 14 i 19 milions d’euros en projectes de l’Impost del Turisme Sostenible. Amb les filigranes de Costa, només en rebrà entre 10 i 15, i açò vol dir que perdrem entre un 21 i un 28,5 per cent del finançament que hauríem obtingut amb l’assignació de tot l’ITS corresponent.
Al final, l’illa que ha decidit avançar cap a un model més exigent en sostenibilitat i resiliència, i que, per tant, hauria de destinar tots els recursos de l’Impost del Turisme Sostenible a compensar els impactes de l’activitat turística, veu reduïdes les possibilitats d’incrementar realment els recursos per fer-ho.
És, no hi ha dubte, una manera ben peculiar d’estrenar el finançament especial de la Llei Menorca Reserva de Biosfera. Na Peix Frit ha fet escola.
