Música d’acció per a dones desaparegudes
Des de fa vint dies que els magazins matinals van plens de la desaparició d’una dona a la localitat de Traspinedo, a Valladolid. Va sortir una nit amb un grup d’amics i no se l’ha vist mai més i, pel que diuen els mitjans, les versions dels que l’acompanyaven no encaixen a l’hora d’explicar el que va passar. Si a això hi afegim l’habilitat per distorsionar els fets del periodisme més sensacionalista, ens trobem, una vegada més, davant d’una recerca televisiva morbosa acompanyada de tertúlies especulatives plenes de barbaritats. Entre els disbarats informatius d’Antena 3 i Telecinco, podem destacar:
Música d’acció per fer més trepidant el cas. La utilitzen sobretot quan connecten amb els punts on la policia duu a terme la recerca, de tal manera que l’emissió agafa aires de thriller poc elaborat. També s’opta per la música de terror si ensenyen els cossos especials de submarinisme baixant als pous de regadiu.
L’omnipresència del riu. Fins i tot quan tracten altres temes, deixen en pantalla la imatge dels vorals del riu Duero, donant a entendre a l’audiència que el cadàver de la noia és allà. “El río es muy engañoso y te puede engullir ”, diu la reportera, com si la desapareguda s’hagués volgut remullar els peus una matinada del mes de gener.
Insert d’imatges policials que no corresponen al cas. A Telecinco inclouen escenes de policies inspeccionant cotxes amb llum ultraviolada que no corresponen a la investigació del cas per accentuar una mena de relat proper a la ficció de CSI.
Despersonalització de la desapareguda. A Antena 3 desconstrueixen la identitat de les dones assassinades i es recreen en els sobrenoms dels sospitosos. La noia desapareguda ha perdut també el cognom. És només Esther. Es construeix una falsa familiaritat. Els primers dies el sospitós era Elmanitas. Una simplificació del relat per fer-la més llaminera però que destrueix els codis del rigor periodístic per desembocar en una narrativa pròpia de la ficció de gènere negre.
Cultiu de la por. Susanna Griso connecta amb l’alcalde de Traspinedo en directe. Una entrevista buida perquè l’home no té cap informació. La presentadora li engalta: “El índice de criminalidad en Valladolid es mínimo. El miedo supongo que les hace sospechar de todos los vecinos... ” L’alcalde ho nega, però Griso ja ha plantat la llavor per sembrar el pànic local.
Declaracions del sospitós. A Telecinco transcriuen en pantalla les suposades declaracions a la policia del principal sospitós negant la seva culpabilitat, com si això tingués algun valor.
Influència del relat televisiu en els testimonis. Des de fa vint dies el col·laborador de successos de Griso, Nacho Abad, reitera versions que a poc a poc es van modificant, de tal manera que els testimonis o familiars que són entrevistats després repeteixen de manera confusa el discurs construït pel programa. Interroga les persones intentant-les fer caure en paranys per descobrir ell el culpable.
El serial diari confirma que la violència masclista continua sent el carburant òptim per als magazins matinals convertint la tragèdia en un relat que sembla tret d’una pel·lícula dolenta.
