M'ha sorprès –i dolgut– l'article publicat per Joan Veny en aquest mitjà el dia 21 de maig passat, amb el títol 'Arran de xibiu/*xiringuito'. Més que pel que diu –una simple discrepància amb un article meu precedent– per la duresa del to, que crec que va més enllà del que es podria esperar d'una simple discrepància.
El meu article esmentat, publicat en el meu blog ('Xiringuitos i xibius') ja era una manifestació de divergència –crec que ben respectuosa– respecte d'un escrit de Veny publicat en el llibre Nous escrits lingüístics mallorquins (Lleonard Muntaner, 2021). Tot aquest debat es produeix arran del fet que ARA Balears designa els bars o barets de platja amb el nom de 'xibius', cosa que jo crec desencertada i Veny defensa. El meu argument és que per a tots els mallorquins 'xibiu' és un mot clarament despectiu, però Veny proposa el seu 'ennobliment' pel fet que a Campos és habitual d'emprar aquest mot per referir-se als dits bars o barets.
Per assegurar la meva afirmació sobre el caràcter despectiu del mot he fet una enquesta a un bon nombre de persones de les diverses zones de l'illa, d'una edat que va de 60 a 80 anys, tots de demostrada sensibilitat lingüística i bon coneixedors del parlar del seu lloc. La major part coneixen bé els dos significats primaris del mot: el reclam per caçar tords i, sobretot, l'amagatall dels caçadors fet rudimentàriament amb un grapat de branques agafades a uns quants arbres pròxims. Però també tots coneixen el significat que surt per ampliació semàntica del segon: un lloc de les característiques dels xibius dels caçadors, com són el caràcter rudimentari, l'estretor de l'espai, la poca categoria i fins i tot la funció destinada a l'ocultació. I tots coincideixen, amb unes paraules o unes altres, amb els elements que configuren la definició del DIEC, per a mi exacta: “Antre, cau, lloc petit i brut”. Tots reconeixen el caràcter despectiu que té el mot.
Per a l'informador de Manacor un xibiu és un “enfony de mala mort”. L'informador de Felanitx identifica 'xibiu' amb “lloc mal endreçat” i afirma que és “clarament pejoratiu”. Un informador de Santanyí diu que 'xibiu' pot ser una “caseta molt petita on es pot sobreviure però que no reuneix les condicions mínimes”. Clarament pejoratiu. L'informador de Santa Margalida l'associa al mot a 'cau' i destaca una expressió que es fa servir quan algú va sovint a un lloc que no interessa gaire que sigui conegut: “On tens es xibiu?”, equivalent a “on tens el cau?”. “Un lloc molt espatllat i petit per viure”, diu l'informador de Pollença, i hi afegeix que “un xibiu ha de ser petit i brutet”. L'informador d'Inca em diu que un xibiu és “un casetó, quatre parets mal fetes”, i rebla “a ca meva sempre ho he sentit amb caràcter despectiu”. Un informador de Santa Maria qualifica el xibiu com “un espai petit, provisional, precari”. Per a l'informador de Llucmajor un xibiu és “un lloc petit, tancat, amb poca llum on se solen fer activitats no molt clares”. Cap dels informadors coneix que en les seves àrees s'usi 'xibiu' com a bar o baret de platja, llevat de l'informador de Campos, per al qual 'xibiu' té quatre significats: reclam, amagatall de caçador, lloc petit i de males condicions i també baret de platja. És l'únic que constata aquest darrer ús espontani en el seu redol, sense ignorar el significat despectiu que també té el mot. Un “enfony dubtós”, diu; és a dir, moralment dubtós.
Amb tot el respecte per Joan Veny, que sempre he tingut i ja vaig manifestar en el meu article anterior, estic convençut que un mot de connotacions tan negatives i d'ús estrictament mallorquí no pot servir per designar en els mitjans de comunicació un establiment que per modest que sigui no deixa de merèixer tot el respecte. Més tenint en compte que hi ha altres mots vàlids i d'abast més general, com el mateix 'bar' o 'baret de platja', neutre, general i coincident amb altres llengües.
Gabriel Bibiloni és lingüista i professor de la UIB
