Sánchez, príncep dels captaires

A l’índia hi ha cinc milions de persones que professen el jainisme, una de les religions més antigues del món. Els seus fidels fan vot de pobresa i duen una vida de captaire. El periodista Lucas de la Cal ha explicat a El Mundo com el milionari Bhavesh Bhandari i la seva esposa Jinal, en el seu camí a la conversió en monjos ascetes, varen pujar a una carrossa i varen llançar totes les seves pertinences a la multitud: 200 milions de rupies (2,5 milions d’euros) directament al carrer, a més de joies i la resta d’estris.

Després de desfer-se de tot allò material, només podran conservar dues peces de roba blanques i un bol per demanar almoina. És freqüent a la zona que els milionaris prenguin el camí rupturista de l’espiritualitat o que fins i tot els joves el triïn abans de qualsevol experiència vital.

Llegesc amb idèntic estupor, fascinació i curiositat el relat dels qui, nedant en l’abundància, decideixen viure sense cap mena de comoditat, i necessit saber com o qui gestiona tots aquests béns que deixen enrere els milionaris. Reparteixes més de dos milions com si es tractàs de caramels a una cavalcada dels Reis? No hi ha gens d’interès econòmic a la cúpula religiosa? Desconfii de tant d’altruisme i no m’imagín fent un salt a la vida d’aquesta envergadura. És necessari passar d’un extrem a l’altre?

Encara que Pedro Sánchez no atresori un patrimoni equivalent al d’un potentat indi, ha tornat tenir Espanya en suspens per si, després de la seva missiva, dimitia o no com a president. Ell no estava anteposant els doblers, sinó el poder. El canviava per amor, assenyalen els cursis, en una lectura que sembla excessivament simple per al polític més estrateg de la democràcia.

Ningú ofereix girs de guió més espectaculars i imprevistos que Sánchez, el desnonat que va aconseguir ser secretari general quan ningú més que ell creia que fos possible; l’home que va guanyar una moció de censura contra Rajoy; el polític que, després d’una desfeta a les autonòmiques, va sortir i va avançar les eleccions generals en plena canícula. I va revalidar el títol de president. Més enllà de les seves qualitats com a mandatari, s’està convertint en el millor guionista de la seva pròpia història, tan misteriosa i sorprenent com les dels milionaris transformats, feliçment, en captaires.