La mobilitat: un nou dret que avança

De la mateixa manera que s'han guanyat o ampliat drets, la mobilitat no s'havia considerat, fins fa relativament poc, un dret de ciutadania. Avui és impossible concebre la nostra societat sense el dret de moure'ns de manera còmoda i salvant les desigualtats.

Una mobilitat intel·ligent i ben dissenyada és fonamental per avançar en la cohesió territorial i social de qualsevol geografia i Balears no n'és l'excepció. Malauradament, la tònica ha estat marcada, durant dècades, per un desenvolupisme iniciat els anys 60 que posava el cotxe a la cúspide de la piràmide de prioritats i relegava el transport públic i els mitjans no motoritzats a una posició testimonial i, en alguns casos, debilitada pel que fa a la seguretat.

Si bé en la construcció d'aquest equilibri de poder els balears no fórem els únics, sí que podem afirmar que, per desgràcia, patim cert retard respecte de la majoria de territoris europeus a l'hora d'implantar mesures que capgirin aquesta situació, que l'únic que provoca és desigualtat i contaminació. Aquesta darrera és especialment preocupant i convertida en la nova 'pandèmia', de la qual ja patim conseqüències més que visibles: augment de la temperatura, incendis, fenòmens meteorològics més severs...

Un estudi recent apunta que cada vegada augmenten més els joves que rebutgen treure's el carnet de conduir. Aquest fet, convertit durant dècades pràcticament en un ritu iniciàtic dels devuit anys, sembla que comença a abandonar-se. Per un costat, es deu al fet que els hàbits de socialització canvien i es prefereixen els de proximitat o les xarxes socials, però també denota allò que es va palesar en els Fridays for Future, en què els joves reclamaren més mesures per frenar l'escalfament global i demostraven, al contrari que els 'grans', que ells sí que estaven disposats a canviar els hàbits de manera local per a la millora global.

La feina que es fa des del Govern de les Illes Balears i dels ajuntaments on el PSIB-PSOE té responsabilitat de gestió va en la línia de redistribuir les prioritats i repensar com ens movem pels pobles i ciutats. Hem vist recentment com la disminució de velocitat a la via de cintura de Palma es traduïa en una baixada més que dràstica dels accidents greus. Altres ciutats i nuclis urbans han començat també amb mesures de pacificació del trànsit, com la imposició del límit de 30 km/h, que també ajuda notablement a la reducció dels accidents mortals. 

No estan sols. Fa pocs dies, la batlessa socialista de París, Anne Hidalgo, anunciava noves mesures de reducció de velocitat a gairebé tota l'àrea metropolitana, deixant només algunes vies per damunt del nou límit del que ja es coneix com a 'ciutat trenta'. No debades, la revalidació de la batlia va venir de la mà de l'aplicació de mesures dràstiques per aconseguir que la capital francesa fos un lloc més habitable per a les persones, no les màquines. La ciutadania ho va entendre i li va demanar, a les urnes, que seguís aquest camí.

Aquestes restriccions en el nostre context, que van acompanyades també de processos de generació de nous espais de qualitat per als vianants, no serien realment efectives si no es complementassin amb l'impuls del transport públic. Una prova d'això són les passes de gegant que s'han fet amb la integració TIB-EMT (que també culmina un procés de renovació de flota i contractació de personal), una assignatura pendent durant massa anys que aviat s'haurà assolit gràcies a l'entesa de dues administracions amb color socialista. 

En el mateix camí trobam la renovació del transport interurbà de Mallorca, que ha permès augmentar freqüències, i un nou sistema tarifari que, tot i les dificultats inicials, s'està revelant especialment útil per als usuaris per estalviar i planificar la mobilitat, premiant els més viatgers i permetent, alhora, que l'equitat en l'accés al transport públic sigui una realitat amb la consolidació de perfils específics per a pensionistes, estudiants i joves.

La urgència del canvi climàtic obliga a continuar treballant, des de l'agenda municipalista i autonòmica, en l'impuls de noves mesures que assoleixin el reclamat dret a una mobilitat verda, eficient i intermodal, que ressituï el vianant, el ciclista urbà, el patinet i l'usuari del transport col·lectiu entre les prioritats de les administracions. 

Fer-ho implica vèncer les resistències clàssiques fruit de qualsevol canvi d'hàbits. En aquest sentit, caldria que hi hagués més implicació de totes les forces polítiques, ja que allò que és invencible és l'evidència d'un planeta que de cada vegada més ens mostra símptomes de degradació i que van de la mà d'incomptables estudis científics que demostren, de manera incontestable, els beneficis per a la salut de l'aplicació de mesures de foment del transport públic i de les restrictives als trànsits contaminats.