El mite dels caucus d’Iowa
Als Estats Units hi havia hagut la llegenda que el guanyador als caucus a l’estat d’Iowa al gener, com els de demà dilluns, tendia a convertir-se en el candidat del partit per a l’elecció presidencial al novembre. Alguns encara repeteixen el mantra, ara a favor de Donald Trump. Però el mite d’Iowa ja fa temps que es va desmuntar.
Els caucus són reunions de veïns i les primàries són eleccions amb vot secret; són dos sistemes per seleccionar delegats a la convenció del partit a l’estiu, d’on surt el candidat a l’elecció presidencial. Es van començar a difondre a la majoria dels cinquanta estats a partir de 1972. Abans, el candidat de cada partit era seleccionat en llegendàries reunions en cambres plenes de fum per un grapat de polítics professionals que consideraven sobretot la probabilitat que el candidat pogués guanyar l’elecció presidencial. En canvi, als caucus i les primàries hi participen les persones més polititzades i activistes, que valoren més les posicions polítiques i ideològiques del candidat que la seva competitivitat electoral.
Als Estats Units cada ciutadà s’ha de registrar com a votant amb un formulari on pot triar si es declara republicà, demòcrata o independent, o escriure a mà el nom d’algun altre partit menor. A la majoria dels estats, només poden participar en els caucus o les primàries els que s’inscriuen com a votants del partit. Recentment, el nombre de votants registrats com a independents ha augmentat fins a prop de la meitat, i només un 25% estan registrats com a republicans. Així, quan algunes enquestes diuen, per exemple, que Donald Trump té el suport del 50% “dels republicans”, vol dir que té el suport d’un (25 x 0,50 =) 12% dels votants potencials a l’elecció presidencial. La gran majoria no presta atenció al dia a dia politicaire o encara no ha decidit a qui votar.
Les sorpreses a Iowa han estat molt freqüents. Des de 1980 hi ha hagut onze eleccions presidencials, però en quatre no hi va haver primàries republicanes perquè el president republicà al càrrec es presentava a la reelecció i no tenia rivals dins del partit (com ara passa amb el demòcrata Joe Biden).
Dels guanyadors als set caucus republicans d’Iowa, només dos es van convertir en candidats a president: Bob Dole i George W. Bush Jr., i només el segon va guanyar la presidència. Entre els guanyadors a Iowa que no es van convertir en candidats presidencials hi ha Mike Huckabee, Rick Santorum i Ted Cruz, dels quals potser algú se'n recordarà a casa seva.
En canvi, dels no guanyadors a Iowa, cinc es van convertir en candidats del partit: dos van perdre l’elecció presidencial, John McCain i Mitt Romney, però tres, Ronald Reagan, George H.W. Bush Sr. i Donald Trump, la van guanyar. En resum: tres dels quatre presidents republicans més recents no havien guanyat als caucus d’Iowa.
De fet, Iowa és només el començament d’una sèrie de comicis que durarà cinc mesos. S’acostuma a dir que, juntament amb les primàries a New Hampshire vuit dies després, tenen un “efecte demostració”. Hi ha una allau de notícies sobre el tema, se suposa que el guanyador rep un fort impuls inicial, les expectatives se sobreestimen, abunda l’entusiasme, molts corren a apuntar-se a l’esperat cavall guanyador. Però l’efecte més concret és que alguns candidats es retiren després d’Iowa i New Hampshire, com ja ha fet Chris Christie uns dies abans i faran molt aviat els altres supervivents que ja han desaparegut d’escena.
Aquesta vegada Donald Trump actua com si es presentés a una reelecció; no apareix als debats amb els altres aspirants republicans, però, tot i haver estat president, no té l’avantatge que tenen els ocupants de la Casa Blanca. Els mesos vinents, els processos judicials que el persegueixen poden tenir un efecte letal. Si obtingués menys de la meitat dels vots a Iowa, el missatge seria que hi ha una majoria dels republicans més actius que preferirien un altre candidat.
La competència seria aleshores per quedar en segon lloc, des del qual es podria aspirar a agrupar aquesta hipotètica majoria en les successives primàries. Si el governador de Florida, Ron DeSantis, no quedés en segon lloc, probablement se’n tornaria a la seva feina a l’estat assolellat, que ja li comença a ser menys favorable. En canvi, Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i exambaixadora a l’ONU, encara que quedés en tercer lloc a Iowa, tindria empenta per a les següents primàries a New Hampshire, on té molt més suport, i es podria convertir en la gran alternativa a Trump. Ho sabrem aviat.
