Una mirada als joves de les Illes Balears
Aquests dies es va presentar l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023, en col·laboració entre el Govern i els quatre consells insulars, cosa que ens ofereix una panoràmica ben completa de la realitat dels joves. L’obra està coordinada per la Universitat de les Illes Balears i té el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya.
Una primera dada a tenir present és el nombre de gent jove en el total de les Illes Balears. Segons l’Anuari, la població jove d’entre 15 i 29 anys representa entre el 16% i el 17% de la població total de la comunitat autònoma. Queden enfora els anys en què el volum de joves superava el 20%. Una altra xifra preocupant és que cap municipi de les Illes no té, per primer any, un volum de població jove superior al 18%.
Un altre factor que marca la vida de la gent més jove és la precarietat laboral i la manca de possibilitats d’emancipar-se, aixo és, de dissenyar el projecte de vida personal. En aquest sentit, el report posa de manifest que la taxa d’emancipació jove a les Illes se situa en el 18,6% i que, per tant, les xifres són molt baixes. Segueixen vivint amb els progenitors 8 de cada 10 joves, amb el que això suposa, ja que l’emancipació residencial és un element clau en la trajectòria vital d’una persona. Tenim joves amb unes arrels fondes i forçoses, però amb unes ales molt curtes. Aquest és tot un desafiament per als poders públics.
Però no tot han de ser notícies negatives pel que fa al jovent. L’Anuari es fa ressò de la preocupació pel que fa al medi ambient, amb l’aparició de Joventut x Clima, des de l’aparició el 2019 del moviment Fridays For Future arran de l’acció de Greta Thumberg. A Mallorca el moviment sorgí d’un grup d’estudiants de la UIB que s’organitzà en assemblees per sumar-s’hi. De fet, els joves seran el col·lectiu que més patirà les conseqüències dels efectes del canvi climàtic, per llei natural.
La majoria d’accions d’aquest col·lectiu, un cop represa la nova normalitat després de la pandèmia, ha estat pressionar els polítics perquè prenguin mesures per combatre la crisi climàtica. En una comunitat marcada pel turisme i la represa d’aquesta activitat sense cap límit, amb l’aeroport de Palma entre el top 10 d’Europa amb més trànsit, la veu dels joves no podia restar callada. Accions com la Contracimera Social del Turisme l’octubre de 2023 han estat un èxit d’assistència i mobilització.
En ple debat sobre l’ús dels mòbils, havia d’aparèixer un estudi sobre pornografia i el seu impacte en l’adolescència. Hi ha algunes dades esfereïdores: la nova pornografia s’ha convertit en la font principal d’aprenentatge sexual, de construcció d’identitat sexual, per a menors i joves. També constata que el consum problemàtic de pornografia afecta de manera més significativa els homes adolescents que no les dones adolescents, probablement perquè ells en són els protagonistes actius.
Davant aquesta panoràmica, l’objectiu és promoure relacions igualitàries i una sexualitat saludable; també una comunicació audiovisual que no mostri imatges que denigrin les dones.
No puc deixar de referir-me a l’aspecte lingüístic dels joves illencs. S’hi diu que la llengua catalana a les Illes Balears ha entrat en una fase de regressió i que, al mateix temps, es dona una paradoxa: els joves d’entre 15 i 29 anys són el segment de la població que presenta un coneixement de català més alt, però l’ús que en fan se situa molt per davall, amb una capacitat formidable de mudar de llengua. Calen accions decidides per revertir aquesta tendència, que ens condemna a una minorització encara més gran.
Hi ha molts més aspectes de l’Anuari que no podré comentar. Us convid a llegir-lo, a conèixer una mica més la vida complicada del nostre jovent i a fer-lo servir com a guia per a futures accions tant de les Administracions com d’altres entitats. Més que mai, els nostres joves són el futur.
