Les milícies mallorquines: entre banderes i tambors

06/02/2023
4 min

Entenem per milícia una tropa armada composta per gent civil, no professional de les armes. La milícia pot complementar una tropa professional o substituir-la. Avui dia, les defenses territorials d’alguns països –com és el cas de Finlàndia o de Suïssa– estan basades en milícies civils –que reben entrenament periòdic i s’activen quan hi ha necessitat o perill. Els especialistes parlen del concepte de 'defensa civil armada'. Sol constituir un element dissuasiu a tenir en compte quan es generen conflictes armats.

Al Regne de Mallorques de principis del segle XVI, les milícies substituiren la mancança de tropes professionals. S’activaren davant amenaces i atacs exteriors, especialment a les zones costaneres. També per projectar i preservar les seves necessitats comercials, com en el cas de Bugia. I en tercer lloc, s’activaren plenament per dur a terme la revolta de les Germanies. L’aïllament geogràfic provocà aquestes mobilitzacions generals. Aquesta situació feia que la població tingués una relació quotidiana amb les armes. Qui podia tenia armes en propietat a ca seva. De manera periòdica, sortien edictes del governador o del lloctinent que en regulaven la tinença. A l’època, Barcelona i el rei estaven molt lluny de la nostra illa.

Els dos grans poders que donaven entitat jurídica al Regne eren el poder reial –representants elegits pel rei– i el poder del Gran i General Consell de Mallorca, sustentat bàsicament pels menestrals agrupats en gremis i confraries de Ciutat i representants de la Part Forana. El primer poder menarà les tropes en cas de guerra i serà el segon qui en pagui les despeses. La cultura i la necessitat de mantenir una societat armada s’iniciarà amb l’arribada a Mallorca de les tropes i els colons del rei En Jaume I, amb l’objectiu de defensar l’illa. S’ha de dir, però, que malgrat la necessitat i el costum general de la gent d’anar armada, el Regne de Mallorques no va arribar a tenir mai ni els doblers ni les armes suficients per a la seva defensa. Sabem que les primeres pistoles de Ciutat varen ser comprades per senyors i bandolers. Parlam dels anys de la pregermania, quan els arcabussos eren escassos i funcionaven amb metxa, la majoria provinents de Ripoll. Al 1515, a Ciutat, es va construir el primer canó de bronze, una bombarda. Som als anys en què llances, ballestes i espases constitueixen el gruix de l’armament de les milícies mallorquines, les espingardes arribaven en comptagotes. La cavalleria sempre va ser insuficient i va fluctuar entre els 200 i els 300 cavalls armats. El bestiar equí tenia un valor econòmic tan elevat que la majoria de cavalls eren exportats fora de l’illa, malgrat les prohibicions. El cap militar de les Germanies, Joanot Colom, tenia un palafrener major com a responsable de les seves cavalleries, de nom Joan Sacarés.

Una vegada immersos dins l’alçament i mentre va durar la revolta agermanada, aquests disposaren del fons monetari de la Universitat. Organitzaren companyies a peu i a cavall, amb escopeters, espingarders i artillers. Varen establir un actiu servei de vigilància a Ciutat, amb rondes, guàrdies de portes i murades. Adobaren els trams de mur en mal estat. Fabricaren municions, feren desfilades i cuidaren les composicions de les companyies, perquè aquestes eren les unitats bàsiques operatives al camp de batalla. Arribaren a constituir un exèrcit en tota regla. Dins l’estructura militar agermanada hi havia altres càrrecs importants: els jurats militars, els sergents majors, mestres de terços, i els governadors de Sant Carles i de Bellver. En contra –l’octubre del 1522– Colom i la seva Tretzena hi varen tenir unes tropes reials ben entrenades, comandaments intermedis ben formats, armes de foc modernes, la pesta i un dels serveis d’intel·ligència i d’informació més preparats a l’època. De fet, la destrossa de Marjal vindria motivada en gran part perquè les tropes reials coneixien perfectament les idees i el camí que agafarien els agermanats. Atacarien el seu flanc esquerre i seccionarien la columna que baixava de Muro, després vindria la conseqüent escampadissa. El mateix que feren els finesos als russos, el 1939 a Lapònia, amb els seus 'mottis'.

Al llarg dels segles XV i XVI hi havia capitans de barri o districte. A la Part Forana un per cada poble. Cada companyia estava formada per uns 50 homes que a la capital eren del mateix gremi, conduïdes per un cinquantener, fraccionats en cinc esquadres de 10 homes cadascuna. Cada esquadra estava comandada per un desener. Un capità podia tenir al seu càrrec diverses companyies. Començà a aparèixer la figura de l’alferes, com a ajudants del capità. Aquesta organització militar no va sofrir cap variació fins a l’any 1529, quan a Ciutat les milícies es reorganitzaren per parròquies. La Part Forana quedaria dividida en quatre districtes o terços, amb les seves respectives companyies. El districte o terç de sa Pobla comprendria Alcúdia, Muro, Pollença, Santa Margalida, Selva, Campanet i Inca. Els altres terços serien el de Sant Llorenç, Campos, i el de Muntanya. La mitjana d’homes per companyia va passar després de la germania dels 50 als 250 homes, xifra que quasi mai assoliren. Entre els pagesos, l’arma més comuna era la ballesta, fins que al 1575 se’n prohibí la construcció. Els arcabussos les anirien substituint. Aconseguir armes va esdevenir una veritable obsessió i necessitat per a les autoritats. Alguns exemples: l’any de 1464 demanaren al rei 4.000 piques i 2.000 cuirasses de cuir. L’any 1495 compraren 1.200 llances i 6.000 xavetes o passadors. El 1502 decideixen comprar ballestes, llances i celades. Entre 1520 i 1521 els agermanats compraren armes a Valància, sense que en puguem determinar la quantitat. Els lectors que vulguin entendre i aprofundir més dins el tema de les Germanies i el seu aspecte militar hauran de llegir i treballar, necessàriament, les obres del filòleg Antoni Ignasi Alomar. El seu estudi de terminologia relativa a l’armament constitueix un referent únic. Nosaltres només hem intentat fer-ne una pinzellada i obrir-vos a la curiositat.

Escriptor
stats