28/10/2022

Més turisme, més pobresa?

3 min

He posat el títol en interrogant perquè després no falta qui et diu exagerat o alarmista, però, si el llegim com a pregunta, tot indica que la resposta seria que sí. D'una banda tenim les bones notícies, com ara que les Balears han liderat els rànquings de la recuperació econòmica a l'estat espanyol: és la comunitat que ha recuperat més de pressa i amb millors resultats la seva activitat econòmica (el turisme, per si no ho sabien), tot i que això no evita les queixes ni els planys dels hotelers, que refreden l'entusiasme i ja gemeguen pel que pugui passar l'any que ve. Odio autocitar-me, però em permeto reiterar que, si Putin llança certa bomba, és possible que l'afluència de turistes se'n ressenti.

Un altre titular somrient és el que fa referència a la creació de llocs de feina: com podem llegir a la notícia d'Elena Navarro a l’ARA Balears, les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) mostren que un de cada dos llocs de feina creats a l'estat espanyol durant l'estiu són de les Balears. Alguns no dubtaran a parlar de plena ocupació i, en tot cas, es repetirà fins a l'extenuació que aquestes són dades “històriques”, un adjectiu que pateix un abús igualment històric. Són dades que abonen el triomfalisme que va desplegar la presidenta Armengol en el Debat de Política General.

Sobretot quan llegim una altra notícia, i és que les Balears són la comunitat on més augmenten la pobresa i l'exclusió social, aquesta vegada segons dades de la plataforma EAPN (European Anti Poverty Network) per a les Illes Balears, que són les primeres dades oficials sobre pobresa de què disposam després de la pandèmia. Segons EAPN – Balears, doncs, hi ha 262.000 persones. Això significa un augment dramàtic de la població que es troba en aquesta situació (del 20% al 22,4%, és a dir, cada vegada més a prop d'una quarta part del total), i comporta altres increments alarmants: el de persones per sota del llindar de la pobresa (del 14,1% al 17,6%) o el de famílies amb baixa intensitat de treball (del 2,7% al 7,3%). És a dir, famílies que han de viure de les feines precàries, insegures i mal pagades que aconsegueixen el pare, la mare, o tots dos (i que difícilment poden aspirar a feines de més qualitat, perquè ni les troben ni estan preparats per fer-les: van abandonar prematurament els estudis).

Quan les xifres de la pobresa són aquestes, el mal és estructural i no es pot combatre amb bones intencions. Representen la part fosquíssima d'un model econòmic que s'alimenta del territori (d'explotar els encants naturals del paisatge, fins que aquests encants se'n van a fer punyetes) i, podem dir-ho així, de les persones que deixa a la cuneta. Que el capitalisme genera desigualtats ja ho sabem, però aquestes desigualtats poden ser corregides, almenys en part, i és per això que existeixen conceptes com socialdemocràcia, estat del benestar o ascensor social. Però quan es renuncia a aquestes correccions, i un país (o una comunitat, com en vulgueu dir) es deixa anar cap a un model d'opulència, que necessàriament té el revers de la misèria, aleshores hem de parlar de capitalisme salvatge, o depredador, o qualsevol d'aquestes paraules que alguns consideren exagerades. Les Balears, avui, representen això millor que ningú. Un lloc on viuen molt bé els que hi viuen bé (o fins i tot extraordinàriament bé), i on es moren d'oi, i de pobresa, els que hi viuen malament. Ningú diu que no puguem triar continuar per aquest camí, però és exactament el camí oposat al dels països avançats.

Sebastià Alzamora és escriptor

stats