Més suport i finançament per a la diversificació econòmica
Durant la pandèmia, l’economia balear va ser la més afectada de tot l’Estat. De cop, tot es va aturar. La dependència del monocultiu turístic era coneguda per tothom i no eren pocs els experts que havien advertit del perill que suposa tenir tots els ous al mateix paner. Però entre tenir-ho diagnosticat i fer passes per canviar-ho, hi ha molta diferència. El cas és que durant els mesos en què no arribava cap turista i l’administració donava prestacions a tort i a dret, es reactivà un debat públic sobre com canviar la tendència del monocultiu que no ha deixat de créixer.
Lamentablement, aquesta convicció per cercar alternatives es va anar desinflant a mesura que la normalitat tornava a l’activitat econòmica. Ara ho reclama bona part de la ciutadania i es constata als reportatges sobre les peticions que fan els ciutadans als governants. El sentit comú i la més profunda anàlisi econòmica coincideixen: les Balears tenen una dependència excessiva del turisme i de la construcció que hi està emparentada.
La recuperació de la indústria, la innovació i la recerca aplicada no són només plantejaments teòrics. De fet, al llarg de diferents setmanes, l’ARA Balears ha recollit el testimoni d’emprenedors, d’industrials, i ha donat veu a diferents projectes que ja són una realitat i que demostren que és possible produir més béns a les Illes i donar valor afegit a activitats com l’agricultura i la ramaderia. Cal una aposta pública més decidida i també que el capital privat hi arribi. Sovint, els visionaris veuen amb frustració com la falta de finançament dificulta molt la concreció del seu projecte.
El camp, que tradicionalment s’ha associat a una activitat heretada de pares a fills i al patiment per fer tirar endavant les explotacions, també pot ser un laboratori d’experimentació i d’innovació. I ho ha de ser i hi ha gent que hi està treballant de debò. El talent jove hi arriba, i amb ell propostes de convertir un residu en un recurs o de generar superaliments. Els governants han de saber veure en aquestes iniciatives veritables palanques de canvi econòmic. Per tant, tot el suport que s’hi pugui donar serà poc.
De moment, la inversió privada s’adreça al turisme i, ara, sobretot a l’especulació amb pisos i cases on les rendibilitats de comprar i llogar o comprar i revendre són desorbitades. Calen, per tant, més mesures desincentivadores d’aquest model que només atreu capital entorn del benefici ràpid d’uns pocs, i trobar vies de finançament per a aquells que apuntalen un futur més diversificat i més sostenible.
