26/02/2021

La mediació a les policies locals de les Balears (i II)

Els de la nostra generació, els qui llegírem de petits El Jabato i el Capitán Trueno, vàrem estar convençuts que els millors dels nostres fills i filles havien de crear i formar una nova policia local a les Balears. Érem al començament dels anys vuitanta del segle XX i la necessitat d’assedegar-nos de democràcia i participació ens cruixia l’ànima. Volíem viure mil i una aventures i gaudir d’una vida plena. Ens ho vàrem creure i alguns encara hi creiem. L’intent de construir una policia de proximitat ens ha guiat, malgrat que de vegades ens semblava un somni impossible. Aquesta aspiració sempre serà millor que restar de mans plegades o aprendre només a desfilar. Al darrer terç de la vida professional, vàrem intuir i sentir la necessitat de donar resposta a la diversitat social i cultural, també a la resolució dels conflictes mitjançant la mediació. Calia cercar respostes noves a temps nous. No podíem quedar enrere ni tampoc pretendre matar mosques a canonades, i tampoc no ens volíem assemblar a altres organismes policials o copiar-los. La flexibilitat i rapidesa suplia la manca de mitjans. La millor arma que teníem els policies locals eren el compromís i la il·lusió. L’enemic a vèncer ha estat des del primer dia l’evasió, el distanciament i el desànim històric corporatiu. 

La mediació policial no és una utopia, ja és una realitat. A diferents ciutats i cossos de policies locals de l’Estat ja està implementat, en gran part com a fruit de la col·laboració i treball entre les autoritats judicials i la policia, cosa que fa possible que aquesta rebi una legitimació com a mediadora, per la via de la participació en la gestió de disputes judicialitzades. I basant-se en protocols establerts conjuntament que donen un excel·lent resultat. Tots sabem que vivim un moment d’excés de judicialització que ha portat al  col·lapse de jutjats i tribunals. D’aquí que hi hagi una vertadera necessitat d’aprofundir en aquest camí.

Cargando
No hay anuncios

És una realitat que gran quantitat de les qüestions que resolen els tribunals estan relacionades amb problemes de convivència i de mala comunicació. Altres motius de disputa i conflicte estan relacionats amb els drets subjectius privats. El camp per explorar és ampli i divers. La gent que treballa en la mediació sol comentar que actualment la racionalitat ha deixat pas a plantejaments excessivament emocionals i que sovint les persones necessiten ser escoltades per algú. Estam parlant de fomentar el diàleg i de cercar l’acord davant la imposició com a regla. 

Saber manejar la força de la raó justifica esforços i permet que la policia treballi en l’intent de convertir-se en un referent social immers entre la confluència de l’ús de la força, la seva part coercitiva, la legitimació de l’ús de la força i les llibertats dels ciutadans. La meta és convertir els agents en autoritat moral que inspiri confiança i respecte. Lògicament, hauran de tenir capacitats i habilitats per afrontar aquest paper de mediadors i saber manejar situacions de crisi. Ens resulta clar que la millor via o camí serà el model comunitari amb la mediació com a eina de gestió. Precisament, aquest model és el que tenim més oblidat actualment a les Illes Balears. Costa molt renunciar a l’acció-reacció.

Cargando
No hay anuncios

Quan parlam de mediació policial no s’ha de confondre amb la justícia restaurativa, que per cert dona bons resultats en zones de postconflicte greu com és el cas d’Irlanda del Nord. Aquesta eina de treball va dirigida, bàsicament, a protegir la víctima i restablir la pau social. La situació víctima-ofensor davant la mediació penal és l’eina restaurativa més coneguda.

Dins el ritme de la mediació ens caldrà formar agents de Policia Local creatius, que sàpiguen generar alternatives i avançar, malgrat que sapiguem que hi haurà errors i que convivim amb persones que pensen de manera diferent.

Cargando
No hay anuncios

La mediació policial pretén que els implicats en un conflicte siguin capaços de responsabilitzar-se dels seus actes i de les conseqüències, restaurant el mal material o subjectiu i fins i tot social, mitjançant el consens i no tant per mitjà de l’acord, de manera que els implicats puguin restablir les seves relacions si ho volen i continuar les seves vides en comú.

Tradicionalment, el policia trasllada la seva visió jerarquitzada vertical a les seves relacions de servei amb la societat, està acostumat a dir als ciutadans el que han de fer o què no poden fer de manera directa. Aquest patró no es pot reproduir quan actua en qualitat de mediador. La mediació aplicada al camp de la seguretat impulsa els valors de llibertat, cooperació, respecte, tolerància, solidaritat. És una eina potent que possibilita un canvi cultural en tota l’organització policial: noves actituds, adquisició de noves habilitats i aprofundiment en la democràcia. No parlam de renunciar a identitats pròpies o de funcions, és una altra cosa. Les eines i els protocols hi són, la formació segueix el seu curs. Potser ens ho hem d’acabar de creure. L’envit és sobre la taula.   

Cargando
No hay anuncios

Pere Perelló és escriptor i expert en seguretat pública