Massa poc ens passa per ull

PalmaEl titular alarmista és ben intencionat. Massa poc ens passa per ull, cal dir-ho i repetir-ho per generar una alerta sobre el patrimoni que no trobam, vist que només en els darrers set mesos s’han esfondrat el teatre la Defensora de Sóller i l’església de Son Negre –aquesta setmana a Manacor. A cap dels dos incidents –ben greus tots dos– no hi ha hagut víctimes. Per sort, també això s’ha de dir i repetir: dos cops de molta sort. Perquè també és molta sort que no hagi passat per ull part de Can Weyler, ni del convent de les Jerònimes, ni que no s’hagi ensorrat la façana de Can Serra, ni que no hi hagués cap accident a les torres del Temple, això per recordar només alguns dels casos afectats per una desídia institucional de fa dècades.

En tot cas, com que l’actualitat passa avui per l’esfondrament de l’església de Son Negre, hi ha qualque cosa més a tenir en compte a més de la urgència de llevar d’enmig el perill que els edificis històrics ens caiguin damunt. I és que convé pensar que ja hi ha i en el futur hi pot haver encara més d’un problema que s’ha d’afrontar: què passarà amb tot el patrimoni eclesiàstic que està deixant de tenir un ús religiós? Què passarà amb tots aquests immobles històrics o què n’hem de fer, convindria plantejar-s’ho. Perquè, encara que al Bisbat de fa un temps hi ha un nucli de persones que fan molta feina per intentar posar ordre al patrimoni, hi ha molts de punts perquè el desús impliqui la deixadesa i aquesta, el perill d’ensorrament. Però també passa que els jesuïtes cedeixen el conjunt de Monti-sion, al bessó antic de Palma, a l’empresari Víctor Madera i obren la porta que pugui convertir l’església en un restaurant. I quan tot això passa, vol dir que ens n’hauríem de cuidar.