Un masclisme no silenciós

Una es demana què hi ha dins el cap d’aquell home que sent una dona sospirar fort al mig d’una xerrada i pensa si ha estat “un orgasme silenciós”. “Què ha estat, això? Un orgasme silenciós?” és el que va demanar en veu alta el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, quan va sentir el sospir que la socialista Joana Maria Adrover va fer durant una intervenció al ple de la institució insular. Què hi té, el president, dins el cap? Perquè aquí, si molt convé, el pitjor no és que ho etzibàs al mig del ple, sinó que ho pensi. Dir-ho només –un només ben relatiu– és el reflex d’una manera de pensar i de ser que fa que ens demanem en mans de qui estam, en mans de qui està el govern de Mallorca.

VÍDEO: Llorenç Galmés, a una consellera del PSOE que ha sospirat: "Què ha estat això? Un orgasme silenciós?"

Si el president del Consell pretenia fer gràcia, ha de saber que no en fa. Perquè aquest humor que és fruit d’una actitud masclista gens silenciosa ja hauria d’haver quedat com a cosa d’un passat que tots hem de condemnar amb fermesa, i especialment els dirigents polítics per la responsabilitat que va amb el seu càrrec públic. El comentari del president del Consell de Mallorca no es pot normalitzar ni se li pot restar importància, perquè la té, i molta. En un país conscient del mal que és el masclisme, Galmés hauria d’haver dimitit immediatament. Una, perquè els ciutadans no es poden fiar de qui pensa això i, a més, ho amolla fins i tot en el moment que, per institucional, se suposa que ha de reprimir els seus instints més primaris. I segona, perquè tots hauríem de voler un governant que, en sentir un sospir que emfatitza una crítica, allò que li vengui al cap sigui demanar-se quina part o no hi ha de raó i, en cas de no estar-hi d’acord, almenys respectar-la.