20/2: Marató
La qüestió catalana és una marató, no pas una cursa de cent metres llisos. I els resultats d’unes eleccions no són la photo finish després d’un esprint, sinó una informació valuosíssima sobre com va la cursa en cada moment. Els de diumenge representen, per a tots els que continuen corrent la marató, notícies rellevants que cal llegir. Algunes de molt bones, altres que duen un punt d’alarma. N’apunto només algunes, de moment. Per a l’independentisme és una gran notícia, enorme, haver passat del cinquanta per cent dels vots. Però el vot independentista ha baixat força, en termes absoluts, i potser no tot és culpa del virus. Vol dir que la idea d’independència recula? Intueixo que no, que gairebé cap independentista ha deixat de ser-ho. Tampoc n’arriben de nous. Però hi ha un desencís sobre com es gestiona políticament. Una altra notícia és que dins del bloc independentista ara va davant un, ara l’altre, però que l’hegemonia no es decanta clarament ni cap aquí ni cap allà. Per tant, cap de les dues forces principals no obtindrà ni a curt ni a mitjà termini una victòria aclaparadora damunt l’altra, sinó que hauran d’aprendre a conviure. I això els ajunta, encara que no els agradi. Es poden barallar pels èxits, però els fracassos els ensorren a tots dos.
