Manquen arbres i sobra autobombo
Passejar per Palma a l’estiu pot ser una delícia o un infern segons l’hora en què sortim a pasturar i, sobretot, la temperatura o la humitat del dia. Poca cosa podem fer per alterar el clima si no és per empitjorar el canvi climàtic. Acceptem-ho: la campana de vidre climatitzada que cobreixi Ciutat i ens mantingui a 21° haurà d’esperar. Per sort, hi ha iniciatives més viables i ecològiques que ens permeten reduir l’impacte de la xafogor en els nostres cossos fins a 10° per poder alenar sense que els pulmons prenguin. Basta que els carrers amb arbres deixin de ser l’excepció, una mesura senzilla i de cost ambiental 0.
És ben sabut d’ençà de l’antiguitat i, per sort, forma part dels programes electorals dels partits que governen Ciutat des de fa 6 anys. Un temps suficient perquè els 10.000 arbres promesos hagin arrelat; però no, la ciutat verda no avança al ritme que s’havia promès. De res serveix que el projecte de bosc urbà a la Riera guanyés els pressupostos participatius del 2016; pels motius que siguin, de moment l’únic que ha arrelat al terreny són els rostolls. Pot ser per la manca de planificació, recursos o problemes burocràtics, el cas és que la dinàmica del consistori es redueix de cada cop més a prometre infraestructures, serveis i iniciatives que només existeixen a la ‘Matrix’ mental del consistori en forma de comunicats i conferències de premsa.
Fins ara, totes les legislatures havien deixat la seva empremta amb major o menor encert. Aguiló ens deixà el parc de la Mar; Fageda, el parc de les Estacions; Cirer, el de la Riera; Isern posicionà Palma com a ciutat turística; Calvo creà els carrils bici i el vial de Blanquerna. Per contra, des de fa 6 anys, són incomptables els cops que hem sentit parlar del circ de Can Ribes; la rehabilitació del patrimoni industrial i de la fàbrica de sabates Gorila; la caixa de música; l’edifici de Gesa (que ni tan sols és de l’Ajuntament); de la presó vella de Palma; de la barriada digital del Polígon de Llevant... On són?
Evidentment i per sort, en totes les legislatures s’han fet moltes més coses que no passen per l’obra pública, però una cosa no treu l’altra. Una o dues legislatures són més que suficients per visualitzar canvis i la inèrcia actual és fruit d’avantposar la utopia a la realitat. No s’hi val dir que haver de compartir govern limita la capacitat de gestió, perquè ningú t’hi obliga i perquè d’exemples de bona gestió en governs de coalició n’hi ha molts. Recordem, si no, la magnífica gestió feta per Nanda Ramon, del PSM, a la Regidoria de Cultura de Palma quan el PSOE n’ostentava la batlia.
Un dels principals errors dels polítics és la de prometre infraestructures fora saber si són legalment viables, si tenim la dotació econòmica per crear-les i, sobretot, recursos per mantenir-les. No és menys important, però, saber mantenir i gestionar allò existent, que, en teoria, hauria de ser allò més senzill. En el cas que ens ocupa, deixar l’arboricidi d’aquells arbres que ja ens fan ombra i la vida més agradable. Per això, tenen tota la raó des de Flipau amb Pere Garau quan demanen que a la seva barriada desapareguin les merdes en lloc dels arbres. Una feina de gestió per a la qual teòricament l’Ajuntament ja té tots els permisos i eines necessàries per executar-la.
