Aquest és el nom inicial de la nova plataforma sorgida a Mallorca arran de la proposta de llei d’actuacions urgents per a l’obtenció de sòl que ha impulsat el Govern amb l’excusa i instrumentalització del drama social de l’habitatge. “Mallorca per viure, no per especular” deixa clar, només amb l’apel·lació que fa el nom, que és una denúncia clara al projecte de liberalització de sòl per a la construcció de nous habitatges, amb un increment significatiu dels marges per a promotors i constructors i posant damunt la taula la reclassificació de sòl rústic a les àrees que envolten el sòl classificat com a urbà o urbanitzable dels municipis de més de 20.000 habitants que el Pla territorial de Mallorca, delimitava com a ‘àrees de transició’. Una operació clarament especulativa que fa que avui dia, i tot i que no tots els ajuntaments hagin manifestat la intenció de materialitzar aquesta possibilitat, ja ha fet augmentar els preus dels terrenys rústics tal com reconeixia aquesta setmana el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària aquesta mateixa setmana: el sòl rústic de les àrees de transició s’ha revalorat, només amb la possibilitat que planteja la llei.
És el drama del sòl rústic de les Illes, la seva desvaloració absoluta com a recurs per a usos primaris, i la valorització especulativa pels seus usos residencials, turístics, energètics o immobiliaris. Un drama que no ve d’ara, però que s’agreuja de manera accelerada en aquests darrers temps i que ara, amb la Llei 4/2025 que impulsa el que aquest govern denomina ‘Projectes Residencials Estratègics’.
La veritat és que analitzant aquests dos anys del Govern de les Illes, les paraules ‘estratègic’, ‘simplificació’ i ‘acceleració’ emmarquen el relat clau del Govern pel que fa a polítiques territorials. La nostra lectura seria: ‘desregulació’, ‘liberalització’, ‘especulació’ i ‘amnistia’, ‘anul·lació de la participació’ i ‘pèrdua total de garanties ambientals’. Tot en benefici de promotors privats. Tot el que les planificacions territorials i urbanístiques no tenien previst, però es vol impulsar, es fa possible i s’accelera a cop de decrets llei, simplificant procediments –o directament carregant-se els prevists per les normatives urbanístiques i territorials vigents– denominant-los com a estratègics. Sembla que l’adjectiu ‘estratègic’ li dona un matís d’importància, gravetat i ineludibilitat política que apel·la a la responsabilitat d’un Govern que sap el que fa. Però cap projecte per si sol pot ser estratègic si no respon a un procés de planificació estratègica que tengui en compte, no només resoldre un problema puntual (per la via del mercat, com fan les polítiques liberals), sinó atendre, en la seva diagnosi, la complexitat de les causes estructurals del problema, i enfocar escenaris de futur estratègicament definits en el marc d’un projecte polític i social.
‘Estratègic’ s’ha convertit en sinònim de “fer possible l’impossible”. Fer el que els marcs normatius no permeten, per la via directa, simplificada i accelerada, per garantir uns moviments (especulatius), que emmirallen amb una suposada solució, però que tots sabem que no repercutiran de manera radical (d’arrel) en la problemàtica de l’habitatge perquè no en toquen per res els motius reals, traspassant i engreixant els problemes pegant una pilotada (urbanística en aquest cas) cap endavant. Aigua, mobilitat, harmonització urbana, sòl rural, convivència, accessibilitat, coherència urbanística, model territorial, planificació urbana…. Res de tot això és tengut en compte. Dibuixam cases com bolets amb les quals uns pocs tornaran a fer part d’una bona tallada.
Després de l’anunci de creació de la a Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics (UAPE) per impulsar, ajudar i acompanyar projectes d’iniciativa privada susceptibles de ser declarats d’especial interès estratègic (PEIE), no queda cap dubte que el Govern s’ha convertit en promotor i facilitador de noves inversions privades en una terra que considera el seu gran solar, on el sòl rústic, com més protegit millor, augmenta significativament de valor especulatiu, i és igual si és en àrees de risc (inundació, incendi o esllavissada), justament resulta que són els més atractius paisatgísticament parlant. D’estratègia només n’hi ha una, la de les polítiques neoliberals més descarades que, amb el suport i complicitat de l’extrema dreta radical, impulsen el seu programa: garantir les llibertats individuals i la iniciativa privada, focalitzar-se en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses i en l’establiment dels drets de propietat. Morir habemus.
