Lliçons d’una apagada general
En el moment d’escriure aquest article, la hipòtesi que l’apagada elèctrica a la península Ibèrica hagi estat causada per un ciberatac no sembla pas la més plausible. Red Eléctrica l'ha descartada. Per raons de seguretat de l’Estat, és possible que l’opinió pública no acabi coneixent mai amb detall les causes del desastre, fins i tot si els responsables arriben a aclarir-les. No és qüestió de donar idees a atacants potencials. Ara bé, el que hem viscut podria ser útil com a simulacre del que podria esdevenir-se en cas de ciberatac o, encara pitjor, d’un atac bèl·lic, com per exemple un bombardeig de les infraestructures energètiques.
Algunes lliçons que en podem extreure són les següents. Convindria que empreses, administracions i sobretot particulars fóssim més autosuficients tant en matèria d’energia com de supervivència sense electricitat. Potser a curt termini no es poden construir búnquers autosuficients per a tothom, com els que hi ha a Suïssa o a Suècia, però sí que es veu més clara la utilitat dels kits personals de supervivència que han recomanat els governs per a un escenari bèl·lic. Una altra bona idea és invertir més en grups electrògens i en instal·lacions solars amb bateria. Igualment, caldria prioritzar aparells que no depenguin exclusivament de l’electricitat, sinó que es puguin activar també mecànicament; per exemple, les portes dels comerços i dels aparcaments s’haurien de poder abaixar manualment, com es feia fa anys. En el mateix sentit, els vehicles híbrids endollables són més resilients que els que només funcionen amb electricitat o bé només amb combustible fòssil.
Pel que fa al disseny de la xarxa elèctrica, segurament una compartimentació més gran en subsistemes regionals més autònoms donaria més resiliència. Igual que les Illes van poder mantenir el subministrament elèctric gràcies a tenir un subsistema de generació autònom, o que Andorra va poder-se desconnectar d’Espanya i connectar-se a França, la compartimentació hauria permès d’aïllar la zona de la Península on es va produir el problema inicial i que la resta de zones poguessin mantenir la normalitat o com a mínim recuperar més de pressa el servei.
Més generalment, la seguretat no només física sinó també informàtica de les infraestructures crítiques és un aspecte cabdal, i més en els temps que corren. Aquesta apagada potser ha estat accidental, però la catàstrofe següent podria ser intencionada. Les infraestructures crítiques no es limiten a la xarxa elèctrica, sinó que inclouen les centrals energètiques, els gasoductes, els oleoductes, el subministrament d’aigua, el sistema de salut, el transport, els serveis financers, les telecomunicacions, els serveis d’emergència, el subministrament d’aliments i els serveis governamentals. Alguns reptes per a la ciberseguretat són la pervivència de tecnologies antigues en moltes d’aquestes infraestructures, l’augment de la superfície d’atac causada pel fet que tenen una connectivitat a internet més gran, els atacs persistents organitzats per alguns estats contra altres estats, la manca de mà d’obra qualificada per assegurar les infraestructures i la necessitat d’harmonitzar les regulacions de ciberseguretat en l’àmbit internacional. A Catalunya ja hem patit atacs de ransomware contra els serveis sanitaris (l’Hospital Clínic, per exemple), així com atacs de denegació de servei contra diverses administracions.
Un cop restablert el subministrament elèctric, el que no es pot fer de cap manera és continuar com si no hagués passat res. Si va passar el que va passar en un dia de primavera ben normal, imaginem-nos què hauria pogut arribar en cas de desastre natural (onada de calor o de fred, terratrèmol o tempesta) o, més greument encara, en cas d’atac cibernètic o fins i tot de bombardeig. Quin sentit tindria un exèrcit magníficament equipat si el país que pretén defensar es queda sense electricitat? En aquest sentit, cal aprendre de l’experiència ucraïnesa a mantenir el subministrament energètic en condicions adverses, seguint l’oferiment de Zelenski. Invertir en defensa no és tan sols comprar armament, sinó també garantir que les infraestructures crítiques són resilients i que els ciutadans som autònoms i menys dependents dels subministraments centralitzats.
