La llibertat lingüística era això

Espanya no ha estat mai tan poc lliure com quan el seu govern promovia allò d’Una, grande y libre. Allò era la dictadura, antònim de qualsevol llibertat. Ara, els hereus ideològics d’aquell règim volen aprovar al Parlament, amb el vistiplau del PP, la llei per a la creació de la que promouen com a Oficina per la garantia de les llibertats lingüístiques. Per a l’extrema dreta, la llibertat és que es faci allò que els seus membres volen, ni més ni pus. Llibertat és imposar a les administracions públiques que incompleixin fins i tot l’Estatut i que promoguin la supremacia del castellà damunt del català, llengua pròpia de les Balears. Llibertat és posar multes de fins a 100.000 euros a la institució que incompleixi el mandat de l’Oficina de Vox, s’ha de suposar que també a la Universitat de les Illes Balears i a l’escola, que són part de l’entramat públic. Llibertat, per a Vox, és perseguir, amb les eines d’una llei, una llengua a l’àmbit públic i institucional, amb la voluntat clara i manifestada en nombroses ocasions de relegar-la a l’espai d’allò casolà. La seva idea de la llibertat s’expressa al preàmbul de la proposició de llei que ha presentat Vox: “L’espanyol és la llengua comuna i pròpia de tots els espanyols: les llengües regionals també són espanyoles, però només la primera és la llengua per a l’exercici dels drets de qualsevol espanyol a qualsevol lloc d’Espanya”. Regionals, diuen els qui es volen carregar les autonomies. Idò bé, s’ha de recordar que si neix aquesta aberració d’Oficina de Vox serà perquè els populars, que tenen el Govern autonòmic, ho volen. El PP ja ha dit a Vox que la retiri, perquè és qui té la responsabilitat i la possibilitat d’aturar-ho. Esperem que ho faci.