'Llei mordassa': continuarà la foscor
No s’ha arribat a un acord per reformar la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, que va impulsar el PP l’any 2015, sobretot per l’oposició a eliminar l’ús de les pilotes de goma per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Així doncs, a l’estat espanyol l’estructura repressora continua vigent, es facilita la impunitat en els casos d’abusos policials i es retalla en drets fonamentals. S’ha perdut una oportunitat d’alleujar els efectes negatius que té aquesta llei per a la ciutadania.
La llei provoca l’autocensura de la ciutadania organitzada, que deixa de mobilitzar-se per por de les conseqüències i acaba per no exercir els seus drets fonamentals. L’Estat desplega el seu poder repressor de moltes maneres, amb la llei a la mà o fent servir altres mecanismes com l’espionatge i la infiltració en moviments socials a Barcelona utilitzant les relacions sexoafectives per aconseguir informació.
Recordem que la llei mordassa estableix que els agents poden sancionar una persona que exigeix explicacions davant d’una actuació que considera il·legítima en l’exercici dels seus drets.
El que vull remarcar és que a les persones migrades aquesta llei els afecta específicament de manera directa i molt violenta. Per exemple, les aturades racistes per perfil ètnic que comet la policia de manera sistemàtica són una vulneració de drets humans, com ja ha establert la legislació internacional, i per la qual Espanya ha estat condemnada. Tot i això, les continua duent a terme. I el mateix passa amb els abusos policials que han denunciat menors estrangers no acompanyats. Així doncs, la llei mordassa prohibeix l’exercici material de drets, la denúncia de la situació o gravar l’actuació policial, perquè la impunitat és total.
La norma articula mecanismes per a la repressió de l’Estat basats en l'arbitrarietat dels agents policials, establint infraccions amb multes per “faltes de respecte i consideració als policies” o “desobediència o resistència a l’autoritat”. La realitat és que no tothom té garantit el dret a protesta consagrat a l’article 21 de la Constitució espanyola. Les persones en situació administrativa irregular han de tenir especial cura de la seva integritat física perquè poden ser identificades en una manifestació, tancades en un centre d’internament d’estrangers (CIE) i posteriorment deportades. Això és una clara limitació de drets fonamentals per tal d'eliminar la dissidència organitzada.
No s’ha arribat a un acord per modificar la llei, però cal continuar treballant per derogar-la. En un país democràtic no té sentit una llei que atorga una discrecionalitat desmesurada als cossos policials i que només institucionalitza la repressió de l’Estat. Com ja va alertar la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, des del 2015 a Espanya hi ha hagut un alarmant ascens del nombre de sancions imposades en manifestacions per resistència i desobediència a l’autoritat policial. Per tant, la llei respon a un objectiu repressor evident.
