21/04/2023

En fi, literatura

3 min

En què consisteix fer literatura? Suposo que cada autor pot donar una resposta diferent a aquesta pregunta. I que de les diferències se’n podrien treure conclusions sobre la mena d’escriptors que hi ha, de la visió que poden tenir del seu art o ofici. Hi ha gent que escriu perquè així es diverteix, i n’hi ha que ho fem perquè, a més de divertir-nos, sentim que és el millor que podem fer en el planeta dels homes. Hi ha qui escriu per diners, i que si no rebés un rèdit deixaria de fer-ho, i hi ha qui, tot i perdre-hi –hores i hores, i poc calé a la vista–, no pot deixar de gargotejar amb l’esperança d’arribar –personalment o mundanament– a alguna banda. Escriure en català, però, té la seva pròpia cartera de problemes. 

Ara que ve Sant Jordi potser els podríem provar de desgranar. El primer, crec, és lingüístic: escriure en una llengua que bona part de la població del territori no respecta, ni en la qual vol llegir o parlar. A més de tot això, en aquest país la cultura literària no ha estat mai gaire important; és més probable trobar gent amb ganes de llegir revistes del cor que no pas llibres, sobretot si són una mica exigents des del punt de vista intel·lectual. Vivim en una crisi d’atenció continuada, que fa que estiguem més que mai pendents d’avisos i pantalles, poc disposats a concentrar-nos en res que no ens doni gratificacions immediates. 

Els llibres han deixat de ser objectes reverenciats –s’han de pagar, a més!–, i els autors són només uns tipus especialment pesats, que volen fer-se veure i escoltar en un món on aquesta dèria ja s’ha fet tan popular que l’accés a la visibilitat i al reconeixement s’està convertint en la preocupació fonamental de la joventut (només tenen ganes de fer catorze anys per obrir-se comptes a les xarxes socials i donar-se a conèixer). Tothom vol atreure l’atenció sobre ell mateix i el que fa; l’escriptor només és un més entre la tribu dels ansiosos. Ningú es resigna a viure bloquejat entre el treball i el renom. Que el que faci l’escriptor valgui o no la pena és secundari: són ben pocs els que estan disposats a apreciar-ho sense desconfiança.

Però encara hi ha a qui li agrada llegir, que en el contacte amb un bon llibre hi sent alguna cosa fonda, una forma de gaudi i de comunicació total. Em penso que un llibre ben fet, ben pensat i ben escrit sempre serà un objecte preciós, d’un preu incommensurable, i que saber fer-se’l seu és de les millors coses que es poden aprendre en aquest món. Llegir ens fa més humans i capaços, aprenem a entendre’ns i a expressar-nos, a donar forma a tot allò que, sense les paraules ben dites, continuaria cremant-nos per dins com una mala digestió. 

Fer literatura hauria de ser això: escriure per expressar el món, i la vida, o una visió del món que aspiri a una veritat íntima i justa, amb ganes de compartir-la i retrobar allò que ens uneix per damunt de totes les petites divergències. Llegir per saber qui som, en el fons, o per llegir aquella carta que tots duem a dins, i que, si som sincers amb nosaltres mateixos, se’ns permetrà llegir abans de perdre la vista.   

Escriptor
stats