OPINIÓ
Opinió 17/07/2020

Línies de força de la macroeconomia balear

4 min

Catedràtic d’Història EconòmicaEl Llibre Blanc sobre l’horitzó 2030 del CES i la UIB és un bon material per repensar el mitjà i llarg termini de Balears quant als nous nínxols d’ocupació. A la Memòria del CES 2018 (pàgs. 84-88) es fa un resum del seu contingut, del qual podem destacar que els tres principals reptes de futur a què ha de fer front la societat de les Illes Balears són el demogràfic, el de la transformació digital i el del canvi climàtic, que s’hauran d’incardinar i tenir en compte a l’hora de definir la visió i les polítiques que hauran de concretar-se en tres eixos estratègics, que es poden enunciar de la manera següent:

  1. Fer de l’activitat turística a les Illes Balears un model de competitivitat i sostenibilitat de referència internacional.
  2. Fer de les Illes Balears una regió atractiva per a l’atracció de talent i per al desplegament de noves activitats econòmiques competitives a escala internacional i adients amb un nou model de creixement més sostenible.
  3. Fer de les Illes Balears un model de cohesió social, de qualitat del treball i d’equilibri territorial.

L’esmentat treball de prospectiva fins el 2030 del CES i la UIB preveu, en el seu capítol dedicat al mercat de treball, la creació de 122.200 noves ocupacions, les quals es podrien distribuir entre els tres eixos estratègics definits més amunt:

A l'1: Entenem que el turisme, després de la crisi del coronavirus, no pot ser cridat a protagonitzar el principal focus de creixement del mercat del treball, atesa la seva fragilitat si es tornen a produir nous episodis de futures pandèmies. Per tant, la proposta seria assegurar l’estabilitat i sostenibilitat dels actuals llocs de feina de l’activitat turística.

En el 2: Es pot subdividir en dues parts:

2 A: Economia del coneixement: incorpora totes les activitats que potencialment poden desplegar tots els plans sectorials que pivoten sobre un alt contingut de R+D+i –el sector quaternari de l’economia– i sobre les forces de transformació digital:

  • Pla de ciència i tecnologia i clústers del coneixement
  • Pla de recerca en salut i biotecnologia
  • Pla d’indústria i els clústers d’innovació

2 B: Economia verda i lluita contra el canvi climàtic: Hauria d’integrar el Pla de canvi climàtic i el de bioeconomia de les Illes Balears, els quals diferenciarien quatre àmbits molt importants de la lluita contra el canvi climàtic:

  • Pla de canvi climàti
  • Pla d’economia circular
  • Pla d’economia blava i gestió integrada de les zones costaneres (GIZC)
  • Pla de transició energètica i energies renovables, a partir dels actuals plans d’energia i transports.

En total, el desplegament d’aquests plans 2 A i 2 B podria suposar al voltant del 66% dels nous llocs de treball.

En el 3: S’hi haurien d’incorporar els plans de sanitat, educació i formació, dependència i serveis socials i el de l’economia social i economia km. 0, per tal d’afrontar els reptes demogràfics que es poden detectar en el continuat creixement poblacional i el seu envelliment, que en bona part concentren els nínxols d’ocupació del sector quinari. En total, el desplegament d’aquests plans suposarien el 33% addicional dels nous nínxols d’ocupació.

D’aquesta crisi, que té uns orígens no econòmics però que està afectant de manera letal totes les economies, no se'n podrà sortir isoladament o només amb un relat propi. Per a Balears, els elements medul·lars són:

a) La seva estacionalitat turística i, per tant, la importància que els ERTO no es transformin en ERO de manera automàtica. La precarietat de molts contractes en l’economia de serveis és una feblesa clara en el mercat laboral;

b) L’oportunitat de discutir seriosament sobre el model de creixement balear, amb dades i, sobretot, amb el plantejament d’alternatives realistes. L’important número de força de treball que tenim a Balears vinculada a activitats terciàries, moltes vegades amb baixes qualificacions o amb formacions no gaire exigents, imposa entendre que haurem d’afrontar costos importants de transició.

c) Aquests costos atenyen tant l’àmbit laboral com el productiu: si hom discuteix de debò sobre el model de creixement, amb la pretensió de qualificar-lo i diversificar-lo, cal esser molt conscients que això infereix dues coses bàsiques: temps i capitals.

d) El relat balear ha de preveure les possibilitats efectives, tangibles, d’altres activitats econòmiques que ja estan funcionant de manera més sòlida o només emergent. Aquí la col·laboració entre el sector públic i el sector privat, amb la cooperació sindical, esdevé rellevant. Totes les virtuts de les economies dels districtes i/o dels clústers són alliçonadores en aquest aspecte.

e) Esbossat el relat balear –que es pot desagregar molt: només n'apuntem línies de força–, cal tenir ben present que les connexions externes, val a dir, amb el govern central i amb institucions supraregionals, constitueixen sengles línies de treball conjunt. Ho reiterem: la crisi no la superarem sols, per molt acurat que sigui el nostre relat, les nostres conviccions. Fins i tot, per molt sòlides que es plantegin les nostres raons. Es podrà superar si es treballa amb la noció de governança, amb la idea determinant que, a banda de vincles de caire cultural, polític i social, necessitam els lligams financers per facilitar els cabals per tal de fer front als desafiaments que tenim davant.

stats