Un conegut crític d'art em comenta que, parlant amb un nou alt càrrec de l'Ajuntament de Madrid, aquest li havia manifestat la intenció d'acabar amb Arco. "Tot això és molt elitista", assegura que li va dir, per després exposar-li la idea que ell té del que s'ha de fer amb la fira d'art contemporani de Madrid. Vagi per endavant que no em crec el que em conta el crític, entre d'altres coses perquè conec el seu posicionament polític i em fa que tot allò que vingui de Podem ell ho exagerarà i, si pot, li farà dues voltes fins a passar-ho de rosca.
El fet és que, segons em confessa, l'alt càrrec madrileny pensa que l'edició que s'ha acabat aquest diumenge hauria de ser la darrera i que la fira ha de deixar l'elitisme per convertir-se en un lloc per als artistes. Sempre segons la versió que m'han donat, això que l'art el moguin els galeristes i que siguin aquests els que decideixen quins artistes poden entrar a la fira i quins no, a més de ser els que posen el preu, abusant dels artistes i fent impossible l'accés a les obres d'art per part de la majoria de la societat, tot això no pot ser, em diuen que va dir. Segons m'asseguren (i jo no ho crec), per aquest polític relacionat amb el cercle de Carmena la fira hauria de ser un gran espai per als artistes, que cadascun tingués els mateixos metres quadrats per exhibir la seva obra (parlava de quatre metres quadrats), sense intermediaris, amb preus assequibles, etcètera, etcètera. Amb aquesta fira a l'abast de qualsevol, seria com es podria acabar amb l'elitisme, diuen.
Tot i que no crec la història com me la varen explicar, i encara que tingui algunes parts i idees més creïbles, el fet és que em serveix per afirmar que sí, que l'art és per a una minoria, i aquí hem d'entendre per art allò que objectivament ho és. També una minoria de la societat és la que sap distingir entre un llibre i la literatura, només que aquesta no està afectada per la càrrega econòmica d'una obra única, per la qual cosa eixampla el seu cercle d'adscripció. L'art és per a una minoria tant perquè en el conjunt de la societat, de qualsevol societat, són pocs els que poden adquirir les obres, però sobretot ho és perquè no és majoria social la que tingui l'entrenament necessari per gaudir i saber valorar les bones peces. Passa el mateix amb el cinema, amb la música o amb la gastronomia.
Ara bé, si qualcú pretén acabar amb aquest, diguem-ne, elitisme de l'art o de qualsevol altre llenguatge creatiu, que faci molta feina en educació. És l'única via perquè més gent hi arribi. Pretendre eliminar l'elitisme obrint les portes a tothom i creient que es pot establir un sistema igualitari entre obres i artistes és, simplement, una barrabassada que de tan grossa no la crec.