La laïcitat, fonament de l’escola democràtica

La laïcitat és el principi que garanteix la independència de la política i de l’educació respecte de les confessions religioses, amb la finalitat de preservar la llibertat de consciència, la pluralitat i els valors compartits propis d’una societat democràtica, com ara els drets humans. La llibertat de consciència és incompatible amb qualsevol forma d’imposició dogmàtica; per aquest motiu, la laïcitat esdevé una condició necessària per evitar visions úniques i excloents de la realitat.

Aquest principi es concreta en la neutralitat confessional de l’Estat. Però convé aclarir-ho: neutralitat no vol dir absència de valors. Al contrari. Un estat laic no adopta cap doctrina religiosa concreta, però actua de manera imparcial i activa per crear un espai públic on totes les opcions de consciència puguin expressar-se sense privilegis. La laïcitat no és antireligiosa ni relativista; es fonamenta en valors universals com la llibertat, la igualtat i l’autonomia personal.

L’origen mateix del mot laïcitat reforça aquesta idea. Prové del grec ‘laos’, que significa ‘poble’ o ‘allò que és comú’. La laïcitat apel·la, doncs, a allò que iguala tots els membres d’una societat com a ciutadans, més enllà de les seves creences particulars. D’aquí se’n desprèn una distinció fonamental: en l’àmbit privat, cadascú és lliure de viure les seves conviccions; en l’àmbit públic, l’Estat ha de garantir que cap opció particular no tingui una posició de privilegi sobre les institucions comunes.

Aquesta mirada no ignora la història ni la cultura dels territoris. Moltes societats tenen arrels religioses profundes i reconèixer-les forma part del respecte a la identitat col·lectiva. Però respectar la història no significa sacralitzar-la ni convertir-la en norma política. Les societats democràtiques es construeixen des del present, amb criteris d’igualtat i llibertat.

És en l’àmbit educatiu on la laïcitat adquireix una rellevància especial. L’escola pública és un espai civil destinat a formar ciutadania. Per açò ha de garantir un marc comú basat en la igualtat, el respecte a la diversitat i la llibertat de consciència de tot l’alumnat. Aquesta neutralitat civil és imprescindible perquè l’escola pugui educar sense exclusions ni discriminacions.

A l’estat espanyol, aquesta qüestió presenta una singularitat evident. Tot i que la Constitució del 1978 estableix l’aconfessionalitat de l’Estat, els Acords amb la Santa Seu del 1979 mantenen l’ensenyament confessional de la religió catòlica a l’escola pública. Es tracta d’una assignatura que, si se n’analitza el currículum, no respon a un estudi acadèmic del fet religiós, per molt que algunes interpretacions interessades ho pretenguin presentar així, sinó a una formació de caràcter doctrinal, impartida per docents designats per l’autoritat eclesiàstica i finançada amb doblers públics.

Des del punt de vista educatiu, aquesta situació obre un debat legítim sobre la coherència entre el principi constitucional i la realitat del sistema educatiu. El dret de les famílies a transmetre als fills les seves conviccions morals o religioses és indiscutible. Tanmateix, aquest dret no hauria d’implicar emperò que l’escola pública hagi d’assumir i incorporar com a propi el currículum doctrinal d’una o de diverses confessions concretes.

Defensar una escola plenament laica és apostar per una escola comuna, inclusiva i respectuosa amb totes les consciències. La religió hi ha de tenir presència com a objecte de coneixement cultural, històric i filosòfic, i com una dimensió més de l’experiència humana, però no com a doctrina a transmetre ni com a pràctica institucional.

En definitiva, la laïcitat és una condició imprescindible per garantir la llibertat de consciència i una educació democràtica de qualitat. El debat sobre el paper de la religió a l’escola s’hauria de situar en aquest marc compartit, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social i facilitar la tasca educativa de formar persones lliures, crítiques i compromeses amb els valors democràtics. En aquest context, també podria ser oportú que l’Església catòlica repensàs el seu paper i la seva presència en l’àmbit escolar i contribuís, de manera clara i respectuosa, a fer efectiva la laïcitat a l’escola.