L’escala mecànica
La fotografia de família dels líders mundials que han assistit a la cimera de l'OTAN és el reflex de la veritable cara del poder, aquest poder global que maneja, directament i indirecta, els detalls més minúsculs de les nostres vides. Les nacions més poderoses, riques i més desenvolupades del món continuen tenint com a rostre del poder un grup d'homes que majoritàriament porten vestits i corbates foscos i amb una mínima participació de dones. A l'evidència em remeto, que és: dels 31 participants que figuren en la fotografia, només 4 són mandatàries.
Certament, en matèria d'igualtat de gènere s'ha aconseguit el que quantificaria amb “alguna cosa” i no “molt”. En aquest sentit, l'informe de l'OCDE ‘Perseguir la igualtat de gènere és una batalla costa amunt’ deixa ben clar que cap país en el món, ni tan sols aquells més igualitaris, ha aconseguit encara la igualtat de gènere; i això és el que reflecteix aquesta fotografia de la cimera de l’OTAN.
L'altra cara de la moneda són les activitats programades per a les primeres dames i els dos primers cavallers. Totes elles amb vestits que malbaraten colors, glamur i segurament una mescla inimaginable de les diverses aromes d'exquisits perfums van realitzar visites guiades, van gaudir d'esmorzars d'alta cuina i van viatjar en primera classe del tren ràpid, mentre que els caps d'Estat i de Govern dels països membres de l'OTAN debatien assumptes seriosos.
La cimera oficial dels cavallers mandataris i la cimera paral·lela de les primeres dames i els dos primers cavallers és el reflex de com està la situació en matèria d'igualtat. Volent o sense voler, tots ells i totes elles no han fet més que reproduir els rols tradicionals contra els quals totes les societats lluiten i es confirma que queda encara molta feina per fer. Tristament, el que quedà més que evident és que el poder, aquest poder que controla fins a les polítiques d'igualtat i del futur, continua sent el mateix de sempre.
Això ocorria alhora que la inflació aconseguia els nivells de fa 37 anys, la qual cosa, segons el parer del president del govern, “demostra la gravetat de la situació de l'economia europea i espanyola”. Per tant, van quedar en lletra morta les seves declaracions en el Congrés de Diputats de finals de març, quan va dir, en aquells dies, que “el pla de xoc i l'acord de Brussel·les ens permetran doblegar la corba i reduir els costos de la vida”. A data d'avui, ni la corba s’ha doblegat ni els costos de vida, que van com cavalls desbocats, han millorat. La síndria s’ha convertit en un producte de luxe i la gravetat de la situació la difuminen els articles sobre la gran elegància en el vestir que malbaraten la reina Letícia i les seves filles!
Pugen els preus, puja la inflació, pugen la llum i el gas i l'únic que continua fidel a la seva condició inamovible són les escales mecàniques de l'estació Intermodal, que no pugen ni tan sols apel·lant a santa Rita, i això que és la patrona dels impossibles!
Malika Kathir és filòloga
