L’autoritat i la pàtria
Davant l’actitud de sis membres del Tribunal Constitucional, molts es pregunten per què no es nota al carrer la frustració de, almenys, la meitat de la població. Es pregunten què més ha de passar perquè molta de gent manifesti un malestar sense més precedents en democràcia que el 23-F (i l’enviament de tropes espanyoles a Iraq per part de José María Aznar, que es volia fotografiar amb George W. Bush i Tony Blair). Callar tant debilita la població en general i accelera l’assilvestrament de les guardes. La població: conjunt de lacais dirigits pels dits lacais principals, en la filosofia de Serguei Dovlàtov. Dels principals, en diu que respecten l’autoritat “fins a tal punt que la confonen amb la pàtria, amb l’època, amb l’univers”.
Per ventura si estiràssim el fil de l’alarmant conclusió de Dovlàtov ens hi aniríem trobant ara un, l’altre després, potser tots: resultat d’una educació de mal encaix amb el sentit de la llibertat. Des que naixem, potser des d’abans, se’ns encarrila cap al respecte a l’autoritat i a l’acatament de les seves instruccions: explícites en raó de les conveniències de l’instant o implícites en la composició de la Via Làctia.
Ara vivim un temps estrany: es poden reunir cinquanta mil persones per defensar amb raó un dret civil, però el terratrèmol d’aquests dies no fa moure ningú de la cadira: és com si ens haguéssim dedicat exclusivament a la caça menor sense veure que suportam un excés de paquiderms que destrueixen sense pausa el medi que se’ns ha donat per viure-hi dignament –ja ni s’ho paga parlar de germanor ni d’altres pures i planianes 'il·lusions de l’esperit'. L’autoritat ens ve definida a Viquipèdia com “el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d’un sistema de drets i deures”. Potser caldria matisar els moviments de drets i deures per guanyar o perdre espai a la vida de les persones?
Sens dubte, és més practicable la primera accepció d’autoritat que ens dona l’Alcover-Moll: “Dret o poder d’imposar obediència”. Aquesta definició és més eixuta, més aspra, però abasta un territori més ample que el de l'enciclopèdia universal. I ens hi acomodam sense emperons, perquè o som lacais principals o ens movem al seu dictat.
L’anèmia política es preveu de llarga durada. I és per això que ens convé celebrar en pau el naixement de qui esdevindria la més gran autoritat de la Història.
