Ko Tazawa venç la mort
La feina excel·lent de Ko Tazawa, el catalanòfil japonès que acaba de morir als 68 anys, dona una idea clara de la importància fonamental de la traducció, i dels traductors, en la construcció de la cultura, i més concretament de la cultura literària. Són els traductors els que permeten que ens llegim els uns altres, al marge i per damunt de les distàncies geogràfiques i temporals.
Pot ser pompós, però no exagerat afirmar que la literatura és capaç de vèncer la mort, i que això és degut en gran mesura a la feina dels traductors. L'obstacle principal amb què topa un text literari no és el pas del temps, que li és indiferent, sinó el desconeixement. La tasca dels traductors consisteix a abolir el desconeixement, a desactivar el poder de la ignorància. La traducció ens deixa sense excuses per no llegir les obres que han escrit homes i dones de països on no anirem mai, en llengües de les quals no en sabem ni un borrall, en èpoques potser molt allunyades de la nostra. Poden haver mort fins i tot les llengües en què van ser escrites aquelles obres: la traducció les torna a la vida perquè hi puguem llegir aquells textos. El proverbi àrab afirma que l'home tem el temps, i el temps tem les piràmides. Podríem afegir que el temps també tem els traductors, perquè desafien el seu poder i, per tant, el de la mort.
Ko Tazawa segur que n'era conscient, d'això que intento dir, i potser per aquest motiu se'l veia tan serè davant de la imminència de la pròpia mort. Només vaig tenir ocasió de veure'l en persona una vegada, a l'acte que li va dedicar la Secció Filològica de l'IEC el 8 de juliol. Es va sobreposar al cansament i la fragilitat que li causava el càncer, i va fer una presentació brillant de la nova edició de la seva gran obra de referència, el diccionari català-japonès / japonès-català, una peça especialment remarcable dins el llegat cultural que deixa, tan i tan valuós. Tots els presents a aquella sessió, començant per ell mateix, sabíem que seria la darrera, i que s'havia de celebrar en aquell moment perquè aviat seria tard. Tanmateix, la seva exposició i la seva presència van estar plenes de vigor, de propostes, d'idees per al futur. No hi va haver espai per a la nostàlgia, la lamentació ni el ressentiment. Ko Tazawa va parlar de feina, i de la necessitat de fer més feina.
Se n'ha anat d'aquest món el dia abans del Dia Europeu de les Llengües, i a pocs dies del Dia Internacional dels Traductors. Ell, que no era europeu, va dedicar els seus millors esforços a una llengua europea que molts han volgut arraconada, menystinguda i extingida. És gràcies a Ko Tazawa que el català, a pesar de tot allò que li ha anat i li va en contra, és conegut al Japó com una llengua de cultura occidental, des del Tirant fins a Sánchez Piñol passant per Rodoreda, és a dir: una llengua amb clàssics antics i moderns, que es troba actualment en plenitud creativa. Li devem agraïment per això, i per haver donat una lliçó sobre com riure's, amb elegància, del temps, de la malaltia i de la mort.
