Juan Luis Cebrián i la gran coalició
BarcelonaEl País és sens dubte el gran diari espanyol i des del punt de vista ideològic ocupa tot l’espai que va del centre a l’esquerra sense gaire competència, almenys en paper. Tot i això, el diari va estar a punt de descarrilar quan, sota el mandat d’Antonio Caño, va iniciar una deriva cap a la dreta que li va fer perdre lectors i subscriptors. Els atacs més furibunds a Pedro Sánchez no els he llegit a la premsa de dretes, sinó als editorials d'El País d’aquella època. El mateix Caño va admetre fa poc que el seu objectiu era impedir l’accés de Sánchez a la Moncloa, desbordant clarament la funció periodística d’un diari.
Per sort, Prisa va rectificar i va posar el diari en mans primer de Soledad Gallego i ara de Pepa Bueno amb l’objectiu de recuperar el seu lector progressista. Però també és cert que Caño no va ser un bolet. Al seu darrere hi havia ni més ni menys que Juan Luis Cebrián, primer director del diari i exconseller delegat de Prisa, eximi representant de la vella guàrdia felipista que odia Sánchez a més no poder. En un article publicat dilluns al mateix diari, Cebrián comparava el president espanyol amb Boris Johnson, els qualificava tots dos de "mentiders compulsius" i criticava sobretot el projecte de llei de memòria històrica pactat amb Bildu perquè preveu homenatjar les víctimes del GAL.
Cebrián, però, no pica en ferro fred. Ha olorat sang i maniobra per a la gran operació d’estat que s’està congriant entre els poders fàctics: una gran coalició PP-PSOE amb Sánchez fora i Feijóo de president. La pregunta és: què farà El País quan arribi el moment?
