Josep Maria Llompart: la columna de foc
De vegades sent enveja de tothom qui va tenir ocasió de conèixer personalment, poc o molt, Josep Maria Llompart. Aquest sentiment envers Llompart ha anat augmentant aquests mesos, perquè he tingut l’oportunitat de parlar amb persones que hi varen tenir relació. Especialment, em varen cridar l’atenció unes memòries d’una persona que tingué un tracte breu i fugisser amb el gran poeta, però que en conserva un record nítid, quasi gravat amb foc, als racons més endinsats de la seva memòria. Em parlà d’aquell posat senyorívol, un punt aristocràtic, de la parla lenta, cerimoniosa i tan entenent de l’eximi home de lletres; un home cabdal per entendre la poesia catalana de Mallorca, referent indiscutible de la Transició, ara tan malmenada. El meu contertulià, madurat en una vida ordida entre l’amor a la nostra llengua i la formació d’una dura crostera sobre la ferida del desencant, em contà algunes anècdotes llompartianes. Recordà quan, en ocasió de concedir-nos el règim preautonòmic, primera i incerta passa cap a l’Estatut, Josep Maria Llompart li comentà que “és poc més o menys com la Prohomenia de la Sang, però, al mateix temps, es tracta del primer reconeixement de la sobirania d’aquest poble des del Decret de Nova Planta”.
Enguany commemoram cent anys del seu naixement. Ben mirat, encara el podríem tenir entre nosaltres. Ens ha fet falta, molta falta, la serena fermesa de Josep Maria Llompart. Ell era la columna de foc que ens guiava a través del desert cap a la terra promesa de l’enfortiment de la nostra malmesa identitat. Hauríem d’haver pogut comptar amb el seu mestratge indiscutible, amb la seva autoritat científica i literària que tenia la qualitat de valorar cada passa endavant, conscient que en quedaven moltes i que, per molt llarg que fos el camí, havíem de fer-lo sense descans, sabedors que la meta se’ns faria escàpola, com un miratge inabastable.
Una tasca comunitària
“El Govern, amb la declaració del 2025 com a Any Llompart, torna a posar en valor la cultura a través d’un dels intel·lectuals més importants del nostre segle XX”. Són paraules de la presidenta del Govern de les Illes Balears durant el debat de política general d’aquest període de sessions. Subscric totalment les paraules de la presidenta i, a més, consider que és de justícia celebrar i reviure Llompart, des de tots els vessants possibles, aquest any 2025, i m’omple d’orgull que l’Institut d’Estudis Baleàrics, que tenc l’honor i la responsabilitat de dirigir, sigui la palanca del motor d’aquestes activitats en nom del Govern de les Illes Balears. Aquest Any Llompart, però, s’ha preparat com una tasca comunitària, amb una comissió de feina integrada pel Govern, el Consell de Mallorca, a través de la Fundació Mallorca Literària, l’Obra Cultural Balear, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de les Illes Balears i la Institució Francesc de Borja Moll.
En aquest sentit, molts dels que llegiu aquest suplement coneixeu el programa dels distints actes que hem duit a terme i durem a terme en ocasió de l’Any Llompart. Si no els teniu en ment, hi podreu accedir a través dels canals que hem creat a aquest efecte. Començàrem el mes de gener passat amb aquell acte íntim que tingué lloc al cementeri de Palma. Continuàrem amb la programació que es va dur a terme per Sant Jordi, amb motiu del Dia del llibre, un dia en què les obres escrites en la nostra llengua, les obres editades aquí i les signades per autors de la nostra terra han de tenir un lloc preeminent. No vull cansar els lectors d’aquest article amb la llarga referència d’uns esdeveniments que cobraran tot el sentit quan la gent que recorda Llompart, o els joves que l’han llegit i admiren la finor dels seus versos, o fins i tot les persones que res o quasi res no saben del gran poeta homenatjat, es facin presents als llocs indicats per demostrar que Mallorca no oblida els seus noms de la cultura, aquells qui, en paraules de Salvador Espriu, “saben donar el nom a cada cosa”.
Posar en valor i actualitzar la seva figura
Començava aquest article fent referència a l’enveja que sent de les persones que pogueren compartir moments de vida amb Llompart, i és que form part d’una generació que no l’ha conegut, sols l’hem estudiat, llegit i gaudit. Aquest Any Llompart, doncs, ha de contribuir a posar en valor i actualitzar la seva figura. Altrament, Josep Maria Llompart podria arribar a ser, per a algunes persones desconeixedores de la seva obra i la seva vida, un simple nom d’un carrer, una plaça o un institut, despullat de la significació de la seva figura i la seva tasca per aquesta terra, fet que cal evitar.
En aquests temps de globalització, en què regna la immediatesa i floreix com mai la superficialitat, hem de saber replegar-nos sobre nosaltres mateixos per xuclar la llavor d’aquells que reivindicaren la llengua dels nostres pares i padrins, que s’esforçaren per ensenyar-nos que el català de Mallorca és un dels pocs norais on podem afermar la barca de la nostra identitat mil·lenària. I recordar i honorar la vida i obra de Josep Maria Llompart és una baula important d’aquesta cadena de transmissió.
