PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Santiago Nadal ‘S.N.’ (Lleida, 1909 - Barcelona, 1974) a 'La Vanguardia' (14-IV-1954). Traducció pròpia. Setanta anys després la vida del físic teòric Robert Oppenheimer (Nova York, 1904 - Princeton, 1967), artífex de la bomba atòmica, ha tornat a l’actualitat arran de la pel·lícula 'Oppenheimer' de Christopher Nolan, basada en el llibre 'American Prometheus' de Kai Bird i Martin J. Sherwin.
[...] Sensacionalíssima, tanmateix, és la notícia de la destitució de Robert Oppenheimer [Nova York, 1904 - Princeton, 1967], el “mag atòmic”, el més important dels homes de ciència nord-americans, el famós constructor de Los Alamos que es va encarregar de l’elaboració de les bombes atòmiques i de l’aplicació a l’art de la guerra de les teories d’Albert Einstein. En realitat, l’assumpte és tan seriós que quasi es pot qualificar sense exageració de “cas Beria” nord-americà [es refereix a Béria, alt dirigent soviètic del 1938 al 1953 que va ser condemnat per traïció], respectant esclar totes les proporcions. El motiu de la destitució és, tanmateix, sospites sobre la lleialtat del destituït, ateses les seves anteriors simpaties comunistes. I el cas concret que se li imputa, segons sembla, és haver-se oposat a la fabricació de la bomba d’hidrogen. La imputació surt del president de la Comissió d’Energia Atòmica, l’almirall Lewis Strauss [Charleston, Virginia, 1896-1974], que va ser sempre partidari decidit de construir aquesta mena de bombes. Recordem, a més, que el senador McCarthy [Wisconsin, 1908 - Maryland, 1957], dies enrere va assenyalar que la construcció de bombes H havia estat interrompuda, “per raons misterioses”, durant divuit mesos, i que això, al seu parer, tan sols podia ser atribuït a la “presència de comunistes en el si del govern”. Ara bé, i per tal que es vegi la confusió que regna en aquestes matèries en les esferes governamentals nord-americanes, el dimecres d’aquesta mateixa setmana el representant republicà Cole, president de la comissió parlamentària d’Energia Atòmica (no la confonguem amb la comissió nacional que presideix Strauss), retreia durament al president Harry Truman [Missouri, 1884-1972] haver desaprofitat l’ocasió que li va oferir de posar fi “a la boja carrera de les armes nuclears”. Perquè, efectivament, va ser Truman qui, contra el parer dels tècnics consultats (Oppenheimer, entre ells), va disposar, el 15 de gener de 1950, que es reprenguessin acceleradament els treballs per construir la bomba H. Sense aquesta ordre, Rússia hauria avançat als Estats Units en la carrera atòmica. En qualsevol cas, queda aquí remarcada la gravetat del fet que una figura tan elevada i posseïdora de tan gravíssims secrets com el científic Robert Oppenheimer pugui ser sospitosa d’escassa lleialtat. [...]
