Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a La Publicitat (22-XII-1926) arran de la mort prematura de Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926), esdevinguda dimarts vinent farà anys. Crexells va estudiar filosofia, grec, dret i comerç internacional, aquí; estadística a Anglaterra, i economia i també filosofia a Alemanya, països on alhora va fer de corresponsal de premsa.
Hem perdut, amb la mort de Joan Crexells, la nostra més gran esperança. Era el més bo, savi, complet, la naturalesa d’home més rica que respirava l’aire de Catalunya. [...] Era un d’aquells homes que us fan enveja. Per mi era l’home que havia fet el viatge de l’alta cultura i ens n’havia començat tot just de donar els tresors de la tornada. A 30 anys sabia tot el que pot saber un home en aquest món. Tenia l’experiència filosòfica que certes persones privilegiades arriben a tenir a les portes de la vellesa. Els sistemes de coneixements no tenien per a ell cap misteri. [...] Parlo per experiència. Li he sentit donar, a 25 anys, conferències de Filosofia i d’Estètica amb seguretat tan gran i tal domini de la matèria, una preparació i alhora un sentit tan agut de la novetat, que el seu més gran esforç consistia a rebaixar les qüestions i prendre un aire tímid i flotant. [...] Recordo el viatge a Madrid i Salamanca que férem plegats. A la Universitat de Salamanca donà una conferència sobre els corrents novíssims de la filosofia alemanya [...]. El professor Unamuno, que seia als bancs de l’aula entre el professor Noguera i el que escriu aquestes ratlles, em preguntà a l’orella, al cap de cinc minuts de començar: –Quina edat té Crexells? –No crec que tingui vint-i-quatre anys. –Vint-i-quatre anys? És prodigiós... –deia Unamuno, meravellat. [...] Crexells era un humanista. El seu coneixement dels antics era tan fort com el seu coneixement dels moderns. Les seves traduccions de Plató s’han fet famoses. Però era un humanista que no ho semblava. No tenia res d’home acadèmic. Era un esperit crític. No tenia res de conservador. Era un liberal. Per això li agradava més Grècia que Roma, i més Anglaterra que França. [...] En el seu estil hi ha un esforç per donar a les frases un punt de vaguetat movible, aquell moviment de cua de peix que és característic dels estils que duren i que els anglesos han adaptat tant a la seva llengua. [...] Condeixebles a la universitat, entràrem en aquest diari a l’època de Jori, el mateix dia. Marxàrem a l’estranger, com aquell qui diu en el mateix tren. Després ens havíem creuat en alguna ciutat llunyana. Jo sempre vaig pensar que Crexells acabaria sent professor d’universitat, i els primers anys vaig tenir la recança de pensar que un dia o altre ens deixaria a nosaltres, pobres periodistes, en aquesta intempèrie lamentable. Em vaig equivocar. Crexells estimava aquesta professió, i era un terrible llegidor de diaris. S’aficionà tant a aquesta professió que ens ha deixat el millor tros de periodisme català que conec: vull dir els articles que firmava Observer sobre economia i finances. Llevat, potser, dels articles d’art de Joan Sacs, a Barcelona en cap ram del periodisme no s’ha fet res tan ple de doctrina, dens, enraonat, just i agradable com els seus articles sobre finances. La seva preparació teòrica era tan forta, que tot ho feia bé. Podia parlar de tot com un mestre, perquè coneixia els fonaments de totes les coses. [...]